Dins la mitologia romana, ‘Fama’, fou una divinitat al·legòrica,
representada com una donzella amb les ales cobertes d'ulls i de boques. Des del
seu palau de bronze, situat als confins del món i amb les portes sempre
obertes, tot ho veia i tot ho escoltava, i des de la seva posició anava escampant totes les
notícies que li arribaven, fossin certes o falses.
En aquest context el mot ‘fama’ és també sinònim de rumor, opinió
i reputació, ja sigui favorable o desfavorable, com per exemple quan es diu que
tal o qual persona té ‘bona o mala fama’.
Crec sincerament que aquests darrers dies, la
deessa Fama, haurà tingut més feina del normal, doncs pel que fa a mi, m'ha fet
arribar moltes notícies, per parlar amb exactitud totes ben
certes, això si unes de bones o molt bones, i altres, per desgràcia, no tan bones o, fins i tot, dolentes.
Però ja se sap, la vida és així i la
Fama, tant si ho desitgem com si no, sempre va fent la seva feina, per tot
arreu, sense descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.