No sé si trobaré els adjectius per
acompanyar els meus sentiments després d'aquesta Diada, podria utilitzar ‘festiu’ o ‘alegre’ i no m'equivocaria pas, però també s'escauria fer servir ‘modèlic’ o ‘cívic’ i no erraria gens, però deixeu-me dir que a mi, els que més m'agradarien per a definir el que he viscut aquest 11 de setembre són els següents: ‘emotiu’,
‘ferm’
i ‘inequívoc’.
Passaven 14 minuts de les 5 de la
tarda quan, a Sant Julià de Ramis, igual com a la resta de Catalunya, tothom
ens vam donar les mans i un crit unitari es va estendre amunt i avall de la via,
‘in, inda, independència ja!’.
Era un moment enormement ‘emotiu’, les mans agafades amb tota la ‘fermesa’ possible per tal de no trencar
la cadena i el clam general certament ‘inequívoc’.
Petits i grans, familiars i amics,
ningú es volia perdre aquell instant, ni els gegants que també es van afegir a
la festa, ni el sol, que a aquella hora lluïa amb força, ni la tímida lluna, que va voler treure el nas darrere els arbres del
davant.
Magnífic! Tot un exemple! Visca
Catalunya Lliure!!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.