Tinc el cap ple a vesar de
pensaments diversos, d'il·lusions preteses, de llibertats volgudes, de somnis i
desitjos cobejats durant molt de temps.
Si ara volgués escriure sobre un
tema concret crec que no n'enfilaria cap, ho deixarem per quan s'acabi el dia
que de ben segur tindré molt per explicar.
Ara mateix, escolto l'oratge i algun
tro llunyà, com si algú ens volgués fer entrar la por, però res ni ningú ens
obligarà a fer un pas enrere, com diu la cançó ens mantindrem ‘tossudament alçats’.
Fem via catalans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.