A primera hora d’aquest matí, el cel
tenia una lluminositat especial, era net i clar com poques vegades, tot indicant molt probablement un canvi de temps imminent.
Ja feia un cert temps que no pujava
per la pista que mena a Cadafalch i la veritat m'ha complagut molt tenir
de nou contacte amb aquesta zona propera a Castellar del Vallès.
L'ambient era fresc i agradable i el
sol, quina sortida s'intuïa darrere el Puig de la Creu, començava a tenyir de
groc el cap dels pins situats al capdamunt de la serra de Pinós.
Finalment i amb l'esforç que exigeix
el desnivell, hem arribat al pla de l'alzina balladora, lloc on, segons la
tradició, hi feien una ‘paradeta’ les
colles de balladors quan tornaven de l'aplec de Sant Sebastià de Montmajor i,
en quin punt, aprofitaven per a descansar, fer petar la xerrada i, com no, executar
alguns balls, fet que, amb el temps, va generar aquest topònim tan bonic.
Per baixar hem fet un tros de bosc
tot passant pel costat del torrent, fins a trobar de nou la pista, una mica
abans de passar per davant de Canyelles i encarar ja el retorn a la vila tot admirant, des
d'aquell punt, l'esvelt campanar de l'església de Sant Esteve.
Si es pot fer, és força agradable
començar el dia així. Ho recomano.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.