En relació al sentit que tindria aquesta
expressió hi ha molta confusió, hi ha qui ho atribueix al fet que la fusta del
ginjoler serveix per a fer instruments musicals alegres, com ara la dolçaina, o
també al fet que les tiges d'aquest arbre tenen una elasticitat i moviment
força alegres, però ningú en sap trobar un fil conductor clar.
Després de regirar diversos
diccionaris etimològics i de consultar-ne l'opinió dels qui s'anomenen erudits en
esbrinar el significat d'expressions i dites populars, m'ha vingut a mans una
explicació que es pot llegir a la targeta de presentació del restaurant ‘El Gínjol’ ubicat a Andorra la Vella i
que, de lluny, em sembla la més coherent i clarificadora, diu així:
‘El
mot gínjol, també anomenat ginja, jínjol o azufaifa, prové del llatí iuiuba, i
és un fruit carnós, de gust dolç, com de raïm. Prové d'un arbre bonic i vistós,
que en mirar-lo convida a l'alegria. Aquest arbre és originari d'Egipte i allà,
des de sempre, era sinònim d'entusiasme, vibració, sabor, intensitat ... com un
bon àpat que estimula les emocions i els sentits’
Jo, a partir d'ara, em quedaré amb
aquesta magnífica descripció quan algú em digui ‘estic més content que un gínjol’.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.