divendres, 27 de setembre del 2013

Més content que un gínjol

En relació al sentit que tindria aquesta expressió hi ha molta confusió, hi ha qui ho atribueix al fet que la fusta del ginjoler serveix per a fer instruments musicals alegres, com ara la dolçaina, o també al fet que les tiges d'aquest arbre tenen una elasticitat i moviment força alegres, però ningú en sap trobar un fil conductor clar.

Després de regirar diversos diccionaris etimològics i de consultar-ne l'opinió dels qui s'anomenen erudits en esbrinar el significat d'expressions i dites populars, m'ha vingut a mans una explicació que es pot llegir a la targeta de presentació del restaurant ‘El Gínjol’ ubicat a Andorra la Vella i que, de lluny, em sembla la més coherent i clarificadora, diu així:

‘El mot gínjol, també anomenat ginja, jínjol o azufaifa, prové del llatí iuiuba, i és un fruit carnós, de gust dolç, com de raïm. Prové d'un arbre bonic i vistós, que en mirar-lo convida a l'alegria. Aquest arbre és originari d'Egipte i allà, des de sempre, era sinònim d'entusiasme, vibració, sabor, intensitat ... com un bon àpat que estimula les emocions i els sentits’

Jo, a partir d'ara, em quedaré amb aquesta magnífica descripció quan algú em digui ‘estic més content que un gínjol’.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.