És prou conegut que els espartans
eren educats, única i exclusivament, per a ser guerrers, amb una formació
fèrria i una austeritat extrema, trets diferencials que, evidentment, no cabrien
en la societat actual.
Però hi ha un aspecte de l'educació
espartana que m'agrada destacar com a important i és el que es coneix com
la ‘cultura del silenci’. Als
espartans se'ls ensenyava a parlar només quan era absolutament necessari i quan
ho feien utilitzaven una paraula o una frase totalment incontestable, és a dir,
que no permetia la discussió.
Aquesta forma d'expressar-se es
coneix com ‘laconisme’, mot agafat
justament del nom de la seva ciutat més important, Lacònia.
Quan de diferents són aquestes
pràctiques amb la forma d'expressar-se de molts dels que ens envolten. Només
cal fixar-nos en els polítics que, gairebé sempre i cercant només el lluïment
personal, utilitzen el discurs extens i prolix amb un resultat indegudament
llarg i difús. És del tot evident que la nostra classe política no té una ‘cultura espartana’, ho podem observar clarament en tot el seu recorregut, però també en la forma d'expressar-se i en una manca
constant d'austeritat.
Diuen que per enraonar, abans cal
saber escoltar i això és justament el que deixa de fer la majoria de la gent,
escoltar.
En català tenim una dita que
resumeix, de forma lacònica, tota aquesta manera de fer i de pensar,
‘amb poc i bo en tinc prou’

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.