dissabte, 28 de setembre del 2013

En defensa del laconisme

És prou conegut que els espartans eren educats, única i exclusivament, per a ser guerrers, amb una formació fèrria i una austeritat extrema, trets diferencials que, evidentment, no cabrien en la societat actual.

Però hi ha un aspecte de l'educació espartana que m'agrada destacar com a important i és el que es coneix com la ‘cultura del silenci’. Als espartans se'ls ensenyava a parlar només quan era absolutament necessari i quan ho feien utilitzaven una paraula o una frase totalment incontestable, és a dir, que no permetia la discussió.

Aquesta forma d'expressar-se es coneix com ‘laconisme’, mot agafat justament del nom de la seva ciutat més important, Lacònia.

Quan de diferents són aquestes pràctiques amb la forma d'expressar-se de molts dels que ens envolten. Només cal fixar-nos en els polítics que, gairebé sempre i cercant només el lluïment personal, utilitzen el discurs extens i prolix amb un resultat indegudament llarg i difús. És del tot evident que la nostra classe política no té una ‘cultura espartana’, ho podem observar clarament en tot el seu recorregut, però també en la forma d'expressar-se i en una manca constant d'austeritat.

Diuen que per enraonar, abans cal saber escoltar i això és justament el que deixa de fer la majoria de la gent, escoltar.

En català tenim una dita que resumeix, de forma lacònica, tota aquesta manera de fer i de pensar,

‘amb poc i bo en tinc prou’



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.