La ratafia és un dels licors més
característics i tradicionals de Catalunya. Tot i la gran quantitat de receptes
diferents, l'elaboració bàsica és a partir de l'alcohol amb nous i herbes macerades,
deixades reposar exactament durant quaranta dies i quaranta nits a sol i
serena. Es fan servir herbes de molts tipus però els ingredients que no hi
poden faltar mai són: la nou verda, la canyella, la nou moscada i el clau.
Cada any pels volts de Tots Sants, a
Santa Coloma de Farners celebren la tradicional ‘festa de la ratafia’ i, preferentment, s'acostuma a consumir per
les festes de Nadal.
La curiositat, però, d'aquesta
beguda alcohòlica no li ve donada per la seva elaboració, si no pel seu nom.
Com és prou conegut, les persones,
quan arriben a un acord en un afer, volen manifestar la satisfacció de l'entesa
mitjançant algun ritu que ho escenifiqui i, per aquest ritual, res millor que
fer un ‘brindis’ de celebració.
El fet és que la ratafia, aquest
licor aromatitzat, serveix a la perfecció per a brindar i a les Antilles
franceses del segle XVII, que és d'on prové aquesta beguda, quan havien de
ratificar algun pacte ho feien brindant amb ratafia, al mateix temps que
exclamaven en perfecte llatí ‘Rata fiat
res’ que volia dir ‘Que sigui
ratificat el pacte’.
Aquesta tradició va arribar fins a
Europa, i també a Catalunya, juntament amb la ja comentada expressió llatina ‘Rata fiat res’, ara bé, amb la versió
alterada i comprimida de ‘Ratafia’,
nom que ha perdurat fins els nostres dies.
Ja sabeu, si en un futur proper, els
catalans hem de brindar per algun acord amb Europa o qualsevol altre organisme
internacional, potser que tinguem preparada la ‘Ratafia’ a la nevera donat que, com ja s'ha vist, és un licor
magnífic per a brindar i segellar grans pactes.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.