La gent gran que va viure l'època de
la postguerra segur que té ben present la fam passada en aquells temps, eren
moments de molta pobresa i grans penúries. Hi havia escassetat i poca variació en
el menjar.
Alguns exemples del que es menjava
poden ser aquests:
Les farinetes, fetes amb una barreja de farina de blat, de moresc o
blat de moro i de cigrons o guixes.
Les sèmoles, una espècie de subproducte dels cereals.
Les sopes de farigola, amb pa.
Les arengades, també anomenades ‘guàrdies
civils’ donat que sempre es servien de dues en dues, igual com solien anar
els del ‘tricorni’ quan sortien a fer
la ronda.
Les garrofes, que es menjaven com a llenties i es xuclaven com a
llaminadures, de fet en la postguerra espanyola es va fer famosa la xocolata
feta amb garrofa.
I com a complement a tot plegat, el pa negre d'ordi, de sègol o de blat de
moro que era força dur de menjar.
El que m'interessa però es comentar
algunes qüestions sobre les garrofes, fruits de l'arbre garrofer que, fins
aleshores, era el principal menjar pels animals de càrrega però que la generalitzada
manca de menjar va traslladar el seu consum cap a les persones.
A l'antiguitat, les llavors de les
garrofes, amb un pes força uniforme al voltant de 2 grams, es feien servir per a
pesar joies i gemmes.
El seu nom prové del grec antic ‘keration’ i, molt abans, del mot àrab ‘qirat’, que significa garrofer, des d'on s'arribaria a l'actual ‘quirat’, que és el que s'utilitza en
joieria com a mesura de la quantitat de gemmes en els diamants o de la puresa de l'or i
altres metalls preciosos.
Ja és ben curiós que un fruit actualment tan poc valorat hagi proporcionat el nom a una mesura utilitzada per a valorar l'or
i els diamants.
Per acabar i en relació a les garrofes, s'han conservat, al llarg del temps, algunes dites populars força conegudes com aquestes:
‘Quan
el setembre és a la fi, les garrofes a collir’
O la que ha quedat com a sinònim de
treballar per a obtenir un sou per a viure, és a dir, ‘guanyar-se les garrofes’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.