Si no hagués tingut un compromís
ineludible i al qual em complau molt assistir, demà a aquesta hora ja hauria
caminat gairebé una hora de la travessa ‘Matagalls – Montserrat’.
És a dir, que si ja fóssim a demà i
hagués participat a la prova, a hores d'ara estaria al bell mig del Pla de la
Calma, gaudint del paisatge i comptant els caminadors que, en aquell lloc, ja m'haurien
avançat.
Després vindria la baixada fins
Aiguafreda i, a partir d'aquell punt, començarien les angunies i les foscors de
la nit. Ja ho diu la informació de la travessa, és una prova de resistència i
per tant cal estar preparat per a patir.
De les edicions en las que he participat recordo
haver passat moments molt dolents, d'aquells en que et preguntes que hi fas
allà, en una prova tan dura, patint de valent i sense saber si arribaràs a
Montserrat.
Però també tinc ben present moments
molt bons, com quan, als peus de la Mola, comencen les primeres clarors del dia
o quan ja s'albira a prop el final de la prova, tot pujant lentament les
darreres escales que et duen fins el Monestir, fins a la meta final.
Ja ho he dit al començament, aquest
any no hi podré ser, però l'any vinent, si puc, hi penso participar de nou.
Bona sort a tots els participants!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.