divendres, 13 de setembre del 2013

Recordant la ‘Matagalls – Montserrat’

Si no hagués tingut un compromís ineludible i al qual em complau molt assistir, demà a aquesta hora ja hauria caminat gairebé una hora de la travessa ‘Matagalls – Montserrat’.

És a dir, que si ja fóssim a demà i hagués participat a la prova, a hores d'ara estaria al bell mig del Pla de la Calma, gaudint del paisatge i comptant els caminadors que, en aquell lloc, ja m'haurien avançat.

Després vindria la baixada fins Aiguafreda i, a partir d'aquell punt, començarien les angunies i les foscors de la nit. Ja ho diu la informació de la travessa, és una prova de resistència i per tant cal estar preparat per a patir.

De les edicions en las que he participat recordo haver passat moments molt dolents, d'aquells en que et preguntes que hi fas allà, en una prova tan dura, patint de valent i sense saber si arribaràs a Montserrat.

Però també tinc ben present moments molt bons, com quan, als peus de la Mola, comencen les primeres clarors del dia o quan ja s'albira a prop el final de la prova, tot pujant lentament les darreres escales que et duen fins el Monestir, fins a la meta final.

Ja ho he dit al començament, aquest any no hi podré ser, però l'any vinent, si puc, hi penso participar de nou.

Bona sort a tots els participants!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.