El col·leccionisme és una afició que
ha existit sempre i que, cada dia que passa, va guanyant més adeptes. A banda
de col·leccionar alguns objectes que podríem anomenar habituals, com ara
segells, monedes o plaques de cava, existeixen també col·leccions més rares,
com ara les de ‘pipes de fumar’ o ‘tipus diferents de fusta’, posem pel
cas.
La glucofilia, nom que encapçala aquesta entrada, és també una d'aquestes
aficions i es pot definir com a l'art del col·leccionisme de sobres de sucre.
Es tracta d'anar guardant i classificant aquests petits sobres de sucre que ens
donen als bars i restaurants, quan ens serveixen un cafè. Per a guardar-los
adequadament es buiden de sucre fent, amb molta cura i paciència, un petit forat
per on pugui sortir aquest component sense malmetre el sobre.
A Catalunya hi ha, fins i tot, una
associació que agrupa els amants d'aquesta afició i que duu el nom de Glucosbalaitonfilia.
I com sempre m'ha interessat saber
del perquè d'aquest nom i he pogut comprovar el següent:
Glucos, és un prefix que deriva del grec i es fa servir per indicar
dolçor, en referència a la glucosa.
Balantion, i no pas ‘balaiton’
com diu el nom de l'associació, també ve del grec i significa petit recipient.
I Filia, com no podria ser d'una altra manera també prové de la
mateixa antiga llengua i es tradueix com atracció o amor cap a una determinada cosa.
Cal fer esment, però, que per a
col·leccionar qualsevol cosa i, a més, fer-ho bé, es necessita temps i
paciència, aspectes que escassegen en mi; deu ser per això que no he triomfat
mai com a col·leccionista de res.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.