dissabte, 7 de setembre del 2013

La glucofilia

El col·leccionisme és una afició que ha existit sempre i que, cada dia que passa, va guanyant més adeptes. A banda de col·leccionar alguns objectes que podríem anomenar habituals, com ara segells, monedes o plaques de cava, existeixen també col·leccions més rares, com ara les de ‘pipes de fumar’ o ‘tipus diferents de fusta’, posem pel cas.

La glucofilia, nom que encapçala aquesta entrada, és també una d'aquestes aficions i es pot definir com a l'art del col·leccionisme de sobres de sucre. Es tracta d'anar guardant i classificant aquests petits sobres de sucre que ens donen als bars i restaurants, quan ens serveixen un cafè. Per a guardar-los adequadament es buiden de sucre fent, amb molta cura i paciència, un petit forat per on pugui sortir aquest component sense malmetre el sobre.

A Catalunya hi ha, fins i tot, una associació que agrupa els amants d'aquesta afició i que duu el nom de Glucosbalaitonfilia.

I com sempre m'ha interessat saber del perquè d'aquest nom i he pogut comprovar el següent:

Glucos, és un prefix que deriva del grec i es fa servir per indicar dolçor, en referència a la glucosa.

Balantion, i no pas ‘balaiton’ com diu el nom de l'associació, també ve del grec i significa petit recipient.

I Filia, com no podria ser d'una altra manera també prové de la mateixa antiga llengua i es tradueix com atracció o amor cap a una determinada cosa.

Cal fer esment, però, que per a col·leccionar qualsevol cosa i, a més, fer-ho bé, es necessita temps i paciència, aspectes que escassegen en mi; deu ser per això que no he triomfat mai com a col·leccionista de res.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.