Cada cop que vaig al barber li escolto la mateixa cançó,
que tinc un cabell molt gruixut i més aviat difícil de tallar, i aquesta
cantarella recurrent està motivada, sobretot, per l'acció d'un remolí força rebel
que tinc a la regió parietal. El problema rau en que si el cabell es talla
massa curt, durant tot el mes següent, les puntes del remolí estan sempre
aixecades, sobretot quan em llevo al matí; solució, deixar-lo una mica llarg però,
aleshores, em toca visitar més sovint la perruqueria, amb la qual cosa no sé si
hi surto guanyant del tot i, a més, ja se sap el que diuen ‘cabells llargs, idees curtes’, de fet, i
deixant de banda les frases fetes, no m'acaba d'agradar això de dur els cabells massa
llargs.
Doncs bé, quan ja teníem més o menys controlat això del
remolí i en coneixíem les solucions, va i el meu barber de sempre es jubila a
final d'aquest mes, i jo em pregunto, a partir d'ara, quin barber o barbera
sabrà adreçar-me el maleït remolí?
Mentre estant he començat a interessar-me en això dels
remolins i estirant del fil he trobat el següent:
Segons el diccionari català, ‘un remolí és un floc de cabells o de pèls que creixen en direcció
distinta dels altres i que hom no pot allisar ni pentinar bé’, vaja exactament
el que hem succeeix a mi la majoria de matins.
Com a cosa curiosa també he pogut llegir que, no fa gaire
temps, uns científics de Bonn van investigar sobre si els remolins del cabell guarden
alguna relació amb les habilitats manuals i, de forma sorprenent, van descobrir
que segons si el remolí gira igual que les agulles del rellotge o a l'inrevés, aquesta
direcció estava directament vinculada a la tendència de la persona a ser destra
o esquerrana. Ràpidament he comprovat com el meu remolí, malgrat la seva
rebel·lia, gira en la mateixa direcció que les busques del rellotge.
I per acabar de completar la meva ignorància sobre els
remolins, llegeixo que és força freqüent l'existència, en una mateixa persona,
d'un doble remolí i, en aquest cas, s'afirma que els nens que tenen aquesta
característica solen ser més entremaliats que els altres i amb gran
possibilitat de ser hiperactius.
Jo us ben asseguro que, des de ben petit, només n'he
tingut un de remolí, això si, molt rebel.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.