Segurament que tothom sap que la
burocràcia és inútil i, sobretot, costosa, però jo he viscut un cas que supera
tots els adjectius que hi volguéssim posar. M’explico:
Aquest estiu, cansat de rebre
trucades telefòniques, a qualsevol hora del dia i fins i tot en festius, d'una
companyia de telefonia prou coneguda oferint-me el bo i millor dels seus
productes amb accent sud-americà, vaig decidir passar a l’acció.
La meva intenció inicial fou
requerir a aquesta companyia que no utilitzés les meves dades per a trucar-me, cosa
que vaig intentar, primer amb amabilitat i després ja amb una certa duresa,
però sense obtenir cap resultat.
En conseqüència, vaig decidir
emprendre algun tipus d'acció davant l’autoritat competent. Primer em vaig
adreçar per telèfon a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades on, molt
amablement, em van dir que ells només podien actuar davant d'empreses ubicades
a Catalunya i, com que no era el cas, m’adreçaven a l’Agencia Española de
Protección de Datos.
El dia 25 d'agost, en plenes
vacances, vaig entrar a la pàgina web d'aquest organisme estatal i vaig descobrir
agradablement que es podia exercir el tràmit de denúncia electrònicament, és a
dir, omplint un formulari que es podia remetre de forma telemàtica. Fins aquí
tot correcte.
Malgrat que el formulari en qüestió
anava demanant totes les dades en castellà, quan vaig arribar a la finestreta d'explicar
el motiu de la meva denúncia, ho vaig escriure en català, en total quatre
ratlles i mitja, uns 400 caràcters.
Van anar passant els dies, les
trucades enutjoses seguien, i de Madrid no arribava cap resposta. Jo, de fet,
pensava que el motiu era per haver formulat la meva denúncia en català i com no
l’haurien entès no hauria seguit el seu curs.
Però ahir, 111 dies després d'aquell
25 d'agost, la meva incredulitat es va tornar en sorpresa, doncs mitjançant una
carta certificada, amb acusament de recepció, vaig rebre a casa i en mà la
resposta que tan esperava. Es tracta d'un escrit de gairebé sis pàgines i,
aproximadament, 22.400 caràcters!, redactat en castellà, que no he tingut problema en llegir malgrat el que digui el ministre Wert, i on s’enumeren
articles de la Llei, disposicions, actuacions fetes o per fer, etcètera,
etcètera.
Amb curiositat vaig anar a la pàgina
número 6 per intentar llegir el resultat de tot plegat i llegeixo el següent: ‘se acuerda no incoar actuaciones inspectoras
y no iniciar procedimiento sancionador o de infracción de las Administraciones
Públicas’.
I jo penso, per a respondre'm això, han
utilitzat un traductor per a llegir el text de la meva denúncia? han escrit
gairebé sis pàgines? han registrat l’escrit de sortida? han gastat temps i
paper? han enviat la carta mitjançant correu certificat amb acusament de rebut?
Donat que jo havia utilitzat la ‘seva’ plataforma informàtica, no podien
igualment respondre’m només amb la frase que he reproduït més amunt i
mitjançant un simple correu electrònic?
En resum, no he solucionat res, ni
aquí, ni allà i, a més, s’ha generat una despesa burocràtica tan gran que
sembla realment incomprensible.
Així anem!