Malgrat el mal regust que m’ha
deixat veure l’estat en que es trobava la zona del gasoducte, tal com ja he
comentat en la meva entrada anterior, no tot ha estat negatiu en la passejada d'aquest
matí.
La temperatura era més aviat fresca,
frescor que encara s’accentuava més amb el vent que bufava entre mestral i tramuntana.
El cel, a primera
hora del matí, lluïa un blau intens només tacat per una bonica lluna en període
minvant.
Els camps, prop de la masia de Can
Vilà de Jonqueres, presumien d'aquests ingredients i donaven una sensació de
serenor i grandesa.
A tocar ja de Can Torrents, mas d'origen
medieval, un camp ple de solcs arreplegava els primers raigs de sol, donant una
visió fantàstica de la comunió terra-home.
I arribant ja a Can Casamada, la
bellesa de l’Ermita romànica de Sant Pere d'Ullastre, del segle XII, amb la
Mola al darrere ha acabat d'arrodonir la sortida matinal.
Davant d'això, un només pot
exclamar, ‘no tot està perdut’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.