La cicuta, també coneguda com a ‘julivert de galàpet’ o ‘julivertassa’ (jo, a
partir d'ara, l’anomenaré ‘juliwert
de galàpet’ o juliwertassa’), és
una planta bianual que es troba arreu del món, tot i que és molt important a la
zona mediterrània.
Són conegudes les seves propietats
medicinals, únicament en forma externa, com a analgèsic o anestèsic.
Ara bé, la cicuta és una planta
summament perillosa per via interna, en general, els quadres d'intoxicació causen
ardor a la gola, nàusees, vòmits, vertígens (wertígens), set, diarrea, parestèsia ‘anomalies en la percepció de les sensacions’, midriasi ‘dilatació permanent i anormal de les
pupil·les’, paràlisi muscular, sensació de fred, convulsions i, finalment,
la mort per paràlisi respiratòria al voltant de les quatre hores d'haver-ne
consumit.
La cicuta ja era emprada pels antics
grecs i ara es vol utilitzar de bell nou per acabar amb el català a l’escola.
Caram amb el Wert! Ja es veu d'una hora lluny que això de la ‘juliwertassa’
és molt pitjor que el ‘xarop de bastó’,
medicina que també hi ha qui la vol receptar.
Compte senyora Rigau! Que no sé si
el que té al darrera és una planta de cicuta, altrament dita ‘juliwertassa’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.