Fa un parell de dies, casualment, em
va arribar un correu electrònic amb la definició d'aquest mot, tot indicant-me
que significava comèdia, manifestació teatralitzada, exageració o barrila.
Aquest mot, afegia el missatge, s’usava
de forma col·loquial i tenia diverses variants, com ara ‘gerimègia’ o ‘girimèjia’
i va ser justament amb aquest darrer comentari que em va venir al cap que, quan
jo era petit, el meu pare davant algun esverament meu em deia ‘no
facis girimèjia’, és a dir, que no em venia de nou.
Amb aquests antecedents i no trobant
al diccionari enciclopèdic la seva descripció, he fet una consulta telemàtica
al servei ‘optimot’, que depèn de la
Generalitat de Catalunya, i la veritat és que m’ha tornat a sorprendre, com
sempre, per la seva rapidesa i eficàcia en la resposta.
Em diuen: ‘Hem documentat la paraula
grimègia en alguns escrits del segle
XX per fer referència a una peripècia, a una comèdia o exageració. No obstant
això, no l’hem trobat recollida en cap diccionari ni recull lexicogràfic de què
disposem, de manera que us recomanem que no la utilitzeu en cap text estàndard.
Alternativament, podeu fer servir un dels mots següents, segons el context que
tingueu: peripècia, tràfec, trifulga, tràngol, odissea, comèdia o broma’.
Bé, faré cas de la seva recomanació
i no faré servir aquest mot, en cap cas, tot i això, m’ha agradat de comentar-ho
i recordar les ‘girimèjies’ que feia
durant la meva infantesa.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.