No sabem qui va llençar els gasos
amb productes químics a Síria, no ho sabem i segurament no ho sabrem mai del
tot cert, perquè cada part en dóna la versió que més li convé per als seus
interessos econòmics i estratègics.
El que si sabem és quanta gent va
morir amb aquesta matança, concretament 1.429 persones, això sembla que no ho
discuteix ningú, i que d'aquesta xifra gairebé un 30%, és a dir més de 400,
eren nens.
Realment, els nens són els grans
perdedors de totes les guerres; es calcula que a tot el món, cada dia que passa
moren uns 19.000 nens menors de 5 anys; les malalties, la desnutrició i,
sobretot, les guerres en són les principals causes.
La barbàrie amb els infants pot arribar
a límits inimaginables; segons una notícia de fa un parell o tres de dies, uns
traficants d'òrgans li van extirpar els dos ulls a un nen xinès de sis anys per
tal de vendre'ls, hi pot haver una major brutalitat?
Tot i això, la població del món
creix a un ritme aproximat de l'1,5%, el mes d'octubre de l'any 2011 es va
superar la xifra del 7.000 milions de persones i al 2040 les previsions apunten
als 9.000 milions. I és precisament als països amb més incultura i una major pobresa on l'índex de natalitat és més alt.
Amb les circumstàncies actuals,
arribarem a assolir aquestes previsions? Hi haurà menjar suficient per a tanta
gent? El món restarà sostenible durant tot aquest període?
Jo en tinc molts dubtes.


