Els qui han fet una part del ‘Camí de Sant Jaume’, a trossos o parts
senceres, saben què vol dir exactament fer el ‘Camí’, és a dir, tenen coneixement dels seus patiments transitoris,
del què representa fer vida comunitària, dels problemes i beneficis de la convivència,
de la duresa del veritable ‘Camí’.
Els qui han fet una part del ‘Camí de Sant Jaume’, a trossos o parts
senceres, i any rere any hi volen tornar per a resseguir-lo o continuar-lo, saben
exactament què vol dir ser pelegrí al segle XXI.
Els qui han fet una part del ‘Camí de Sant Jaume’, a trossos o parts
senceres, carregats amb la motxilla i patint de cansament i mal de peus, tenen
ben present els moments dolents, però també, i en gran mesura, aquells més
gratificants.
Perquè el ‘Camí’ és donar i no esperar res a canvi, el ‘Camí’ és arrelar amistats amb els qui menys coneixes i també és desitjar un ‘Bon Camí’, amb un somriure a la boca, a qualsevol persona que passi
pel teu costat.
El ‘Camí’, doncs, és com una cruïlla, on les procedències són ben diverses però on tots van vers un mateix destí.
(A partir de demà i durant els propers
dies, intentaré explicar les meves vivències de les vuit etapes del ‘Camí de
Sant Jaume’ que hem fet aquest any, sortint de Calahorra, a la Rioja, i
arribant a Burgos, a Castella i Lleó).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.