divendres, 16 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 3a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 5 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida d’Agoncillo i arribada a Navarrete, passant per Logroño, poblacions totes elles de La Rioja.
Distància: 27 quilòmetres (12 fets a peu i 15 amb autobús).
Hora de sortida: a les 7 del matí.
Temps: 3 hores (de la part feta a peu).

Degut a que en la darrera etapa havíem reculat un parell de quilòmetres i que, a més, el camí fins a Logroño transcorre bàsicament per la carretera general amb un gran volum de circulació de vehicles, la nit anterior havíem decidit fer aquest primer tram de l'etapa amb autobús.

A les 7 del matí vam anar cap a la parada que hi havia prop de l’hostal i vam agafar el primer autobús que surt al matí d’Arrúbal fins a Logroño. Tot i estar acostumats a caminar i a dur força pes a l'esquena, és evident que fer un tros del trajecte amb autobús és una altra cosa.

A Logroño, el nostre camí que havíem fet fins ara des de Calahorra s'uneix amb el Camí de Sant Jaume més concorregut de tots, és a dir, el ‘Camí Francès’.

A aquella hora, la capital de la comunitat autònoma de La Rioja s'anava despertant de mica en mica, els primers bars i establiments anaven obrin de nou i als carrers ja es començava a veure alguns peregrins que anaven fent camí.

La sortida de Logroño a peu va ser molt especial doncs transcorre per una via verda, molt concorreguda i agradable, fins arribar a l’embassament de ‘La Grajera’ on l'aigua acaba arrodonint un trajecte d'allò més agradable.

En aquest tros del camí, en una espècie de cabana, es troba el personatge anomenat ‘Marcelino el Peregrino’ que, des de fa forces anys, acull als pelegrins que passen per allà proveint-los, en cas de necessitat, d'aigua o alguna taronja.

A partir d'aquí, el camí comença una pujada suau, fins arribar a una alçada de 520 metres, que la forta calor que feia dificultava encara més.

Un cop a dalt ja vam poder veure, encara de lluny, la població de Navarrete en la que hi destacava el campanar de l'església.

En Navarrete expliquen que el seu nom està en relació amb el límit que, en el segle XII, tenia amb Navarra i que derivava del vocable ‘Nafarrate’ que en basc vol dir ‘Porta de Navarra’.

Abans d'entrar a la ciutat es poden admirar les ruïnes de l'antic hospital medieval de pelegrins de San Juan d’Acre que va ser demolit al segle XIX.

Finalment, vam entrar a la ciutat i ens vam dirigir a l'alberg privat on havíem reservat per a dormir.

Després de la dutxa, vam rentar i assecar la roba a màquina i vam anar a dinar.

Per la tarda, després de fer una bona migdiada vam visitar aquesta bonica ciutat que destaca per la seva tradició terrissaire.

I a les 10 a dormir que l'endemà tocava tornar a caminar i aquesta vegada sense autobús.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.