Dades de l’etapa.-
Data: 4 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida d’Alcanadre i
arribada a Agoncillo, totes dues poblacions a La Rioja.
Distància: 21 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 6 hores i mitja.
Vam sortir d'Alcanadre de matinada, encara fosc, i
travessant les vies del tren pel pas a nivell de l'estació, vam agafar el ‘GR’ que anava resseguint la via del tren
pel seu costat dret en sentit oest. La temperatura, a aquella hora, era força
fresca.
Quan ja feia una bona estona que caminàvem, per l'altre
costat de la via del tren, el terreny començava a guanyar alçada mitjançant una
paret de formes estranyes motivades per l'erosió.
Al mateix temps, a la dreta del camí vam començar a veure
el riu Ebre que baixava força ple i, a causa de la proximitat de les aigües, aviat
ens vàrem veure envoltats per una munió de mosquits que ens van fer la guitza
durant una bona estona.
Segons vam llegir en uns rètols que hi havia, aquesta és
una zona freqüentada pel voltor comú, una de les majors aus rapinyaires que es
poden trobar a la Península Ibèrica, amb una envergadura que sovint supera els
260 cm.
Aquestes aus viuen en colònies i, amb les primeres
clarors del dia, vam poder observar com, traient el cap pels penya-segats,
començaven a efectuar els seus primers vols en busca d'aliment. L'espectacle
era impressionant.
Mes enllà, es va obrir l'horitzó i el terreny es va
tornar molt més planer. El riu Ebre, després d’una gir a la nostra dreta, va
desaparèixer enmig de l’espessa i verda vegetació riberenca.
Ens trobàvem ara en una zona amb un cultiu predominant de
vinya però també de gira-sol, de fet, vam caminar pel costat d'una plantació
d'aquestes herbàcies que no s'acabava mai de tant gran que era.
Ben aviat i després de deixar a la dreta una edificació
força gran, ja vam començar a veure les primeres cases del poble d'Arrúbal.
Aquesta petita població es va segregar, l'any 1953, del
municipi d’Agoncillo. En aquella època, al barri d’Arrúbal hi vivien els colons
que treballaven la gran propietat del Marqués de Santillana, moment en que van
decidir comprar les terres i formar aquest nucli independent.
Arrúbal estava en festes, l'ambient festiu es notava per
la música al carrer i el tancat de la plaça on ben aviat havia de començar una
primera carrera de ‘vaquillas’, tan
tradicionals per totes aquestes terres.
Tot passant per un dels seus carrers, una veïna que
sortia de casa seva ens va voler obsequiar amb unes delicioses pastes típiques
d'allà i que suposem fetes per ella mateixa, boníssimes!
Vam parar a esmorzar en un bar d'aquesta població i,
després, ens vam dirigir cap a Agoncillo, final de la nostra segona etapa.
Davant nostre ja podíem observar les primeres cases
d’Agoncillo separades d’Arrúbal per una plana farcida d'horts i cultius de regadiu.
Agoncillo és una petita localitat de La Rioja on hi
destaquen un castell molt ben conservat i l'únic aeroport de la comunitat,
l'aeroport de Logroño-Agoncillo que, a més, alberga una petita base aèria
militar.
Com que en aquesta població no hi ha cap alberg, ni
públic ni privat, vam haver de reservar lloc en un hostal que, després, vam
descobrir que era de carretera i que, a més i molt a pesar nostre, estava un
parell de quilòmetres enrere d’Agoncillo, per la qual cosa no ens va quedar més
remei que recular aquesta distància.
Per arribar a l’hostal vam haver de travessar el polígon
industrial ‘El Sequero’ on
curiosament hi ha l'únic ‘Museu Würth’
de l'estat espanyol, inaugurat l'any 2007, i que, com tots els altres que hi ha
arreu del món, conté una col·lecció privada d'Art Contemporani.
Després, una bona dutxa, dinar, rentar la roba i
descansar, sobretot això, doncs allà no hi havia res més a fer.