Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí de Sant Jaume. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí de Sant Jaume. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 8a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 10 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida de San Juan de Ortega i arribada a Burgos, ambdues a la comunitat de Castella i Lleó.
Distància: 28 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 7 del matí.
Temps: 7 hores i mitja.

Havíem decidit sortir una mica més tard que de costum, tot i la llargada d'aquesta darrera etapa. El poc desnivell del recorregut i el saber que, arribant a Burgos, ja acabàvem el nostre camí d'aquest 2013, ens van ajudar a passar-ho una mica millor.

Després de sortir de San Juan de Ortega vam arribar a la població de Agés, més gran que l'anterior i on vam aprofitar per esmorzar una mica.

Després de passar per Atapuerca, vam haver de pujar per un camí pedregós que passava pel costat d'una zona militar fins l'esplanada anomenada ‘Cruz de Madera’, des de quin lloc ja vam poder veure, a l'horitzó, la gran ciutat de Burgos.

Des d'aquí tot va ser baixada o planer, Villalbal, Cardeñuela, Orbaneja Riopico, petites poblacions que vam anar deixant enrere en direcció a la capital.

En lloc d'entrar a Burgos per la zona del polígon industrial, sempre molt avorrit i llarg, vam decidir passar per la variant del costat de l'aeroport i agafar la via que ressegueix el riu Arlanzón fins arribar al centre de la ciutat.

Malgrat la calor d'aquella hora i l'esforç d'aquesta etapa, el fet d'arribar a Burgos i haver completat, en vuit etapes, la distància de 166 quilòmetres, entre Calahorra i Burgos, ens produïa una gran satisfacció.

Aquí teníem reservat un hotel per a passar-hi un parell de dies el que ens havia de permetre dues coses, descansar adequadament i visitar Burgos i, per descomptat, la seva imponent catedral.

Fins aquí el nostre tram del Camí de Sant Jaume d'aquest any, la nostra idea és, en una propera ocasió fer el tram de Burgos a Lleó. Tot arribarà!









dimecres, 21 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 7a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 9 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida de Belorado i arribada a San Juan de Ortega, ambdues a la comunitat de Castella i Lleó.
Distància: 24 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 6 hores.

Vam sortir de Belorado amb fred, per sota dels 10 graus, tot i que després, al llarg de la nostra caminada ja vam patir força calor. Etapa amb molt pendent per tal de travessar els Montes de Oca, situats per damunt dels 1000 metres d'altitud.

Després de passar per Villafranca, ja vam començar la forta pujada, això si sota l'ombra de l'abundant vegetació.

Un cop a dalt del cim de La Pedraja vam passar pel costat del monument que rememora l'afusellament d'unes tres-centes persones just al començament de la guerra civil, l'any 1936.

I després, sense deixar el cim d'aquestes muntanyes, vam arribar a San Juan de Ortega on teníem reservat una habitació en un casa rural amb totes les comoditats.

Un cop ens hi vam instal·lar, vam dinar al únic lloc on servien menjar en aquesta petita població, vam fer la migdiada i, més tard, vam realitzar una visita al important monestir.

Juan de Quintana Ortuño, conegut com a Juan de Ortega, de jove, va ajudar a Santo Domingo de la Calzada a obrir caminis per a millorar el pas dels pelegrins que feien el camí de Sant Jaume.

Quan Domingo de la Calzada va morir, el 1109, Juan de Ortega va fer el pelegrinatge a Jerusalem i, en tornar, el seu vaixell va naufragar i va fer vot a Sant Nicolau de Bari de fer-li una capella si es salvava.

En tornar, va edificar-la en un indret de les muntanyes d’Oca anomenat Ortega, nom que deriva de la paraula ortiga. Amb el temps, al voltant de la capella creixé un petit nucli de població, l'actual vila de San Juan de Ortega. A més, va construir un alberg per als pelegrins i així va néixer, cap al 1138, el monestir de Sant Nicolau, conegut des del començament del segle XIII com a monestir de San Juan de Ortega.

Vam anar a dormir una mica més tard perquè també havíem decidit que, l'endemà, sortiríem a caminar una hora més tard del normal, donat que ja només ens quedava l'etapa final fins a Burgos del nostre camí d'aquest any.











dimarts, 20 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 6a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 8 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida de Santo Domingo de la Calzada, a La Rioja, i arribada a Belorado, a la comunitat de Castella i Lleó.
Distància: 23 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 5 hores i 45 minuts.

Etapa dura a causa de la distància, de les pujades constants i dels caminis pedregosos, de fet, segurament, és l’etapa més dolenta que haurem fet al llarg de les vuit etapes del camí d'aquest any.

A poca estona de començar a caminar vam deixar enrere La Rioja per endinsar-nos a la comunitat de Castella i Lleó, fet que també vam constatar pel canvi de paisatge, molt més àrid i sec, amb camps immensos de cereals que es perden a l'horitzó.

Vam fer força estona pel costat de la carretera nacional 120, que neix a Logroño i passa per Burgos la nostra destinació final. Aquesta circumstància, el tipus de terreny que trepitjàvem i la distància total, van resultar finalment elements tots ells negatius.

L'alberg privat que teníem reservat a Belorado i el dinar que vam fer en un restaurant de la ciutat, tampoc van ser aspectes gaire afortunats, doncs l'allotjament era tirant a normal i el dinar d'allò més fluix.

Bé, sempre hi ha etapes més agradables i d'altres de més dolentes i aquesta sisena va resultar ser, sense cap mena de dubte, d'aquest segon grup.

Sobre les 10 de la nit, a dormir com gairebé cada dia, però avui amb més motiu donat que la setena etapa de l'endemà ens reservava l'important pujada als coneguts Montes de Oca.










dilluns, 19 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 5a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 7 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida de Nájera i arribada a Santo Domingo de la Calzada, ambdues poblacions de La Rioja.
Distància: 21 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 4 hores i 40 minuts.

Etapa amb pujades i baixades constants, de fet vam fer uns 255 metres de desnivell ascendent, i amb una mica de sol però suportable donat l'aire fresc que bufava a estones.

De mica en mica els conreus que ens acompanyen pel camí es van transformant cap a conreus de cereals, amb la qual cosa ens dona una visió més de secà que la que havíem tingut en les quatre primeres etapes.

Quan hem arribat al final d'etapa hem hagut de fer cua a l'alberg privat de la ‘Cofradia del Santo’, un establiment molt ben condicionat i preparat per al descans dels pelegrins.

Un cop vam estar instal·lats i després de la dutxa diària de rigor, vam fer la bugada en unes màquines de rentar i assecar del tipus auto-servei que hi havia davant mateix de l'alberg.

Després ja va ser hora d'anar a dinar i vam trobar un dels restaurants on hem menjat millor al llarg del camí d'aquest any.

Durant el descans de després de dinar, els trons ja ens anunciaven una tarda moguda i, efectivament, més tard i en poca estona va fer un fort xàfec acompanyat, en un primer moment, fins i tot d'una lleugera calamarsa.

Tot i això, el mal temps no va ser excusa per deixar de fer la visita que ens havíem proposat de la catedral, d'origen romànic, i la seva torre exempta.

El nom d'aquesta interessant població prové de Domingo Garcia, canonitzat com a Santo Domingo de la Calzada, qui va crear un pont, un hospital i un alberg de pelegrins, per a facilitar el seu pas cap a Santiago de Compostela, al voltant de l'any 1045.

És famosa la dita de ‘Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada’ degut a un miracle atribuït al sant. En record d'aquesta llegenda es guarda permanentment a la catedral un gall i una gallina, en un galliner construït amb forja.

La tempesta va refrescar l'ambient i, com gairebé sempre, sobre les 10 anàvem a dormir doncs l'endemà teníem una etapa una mica llarga i complicada a causa del fort desnivell.












dissabte, 17 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 4a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 6 d'agost de 2013.
Recorregut: sortida de Navarrete i arribada a Nájera, ambdues poblacions de La Rioja.
Distància: 16 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 4 hores i mitja.

Etapa fàcil, de recorregut curt i amb poc desnivell, tan sols un coll, el de San Antón, quan dúiem 6 o 7 quilòmetres i el demés tot baixada. El clima ideal per a caminar, núvol i un vent més aviat fresc.

La primera part de l'etapa, com ja és habitual en tota aquesta regió, ha transcorregut enmig de conreus de vinya.

Un cop hem arribat al coll i gràcies a una taula d'orientació ja hem pogut identificar, al fons, la ciutat de Nájera al costat d'un turó de forma cònica.

Avui teníem alberg privat al costat del riu Najerilla, un alberg amb força capacitat però també molt ben condicionat. A la nostra arribada i donat que era encara aviat, vam fer una espera agradable damunt la gespa de la vora del riu.

Després de la dutxa, la bugada a màquina i el dinar al carrer Major de la vila, vam fer una estona de descans abans de visitar els seus importants monuments.

Entre tots ells en destaca el Monestir de Santa Maria la Real, fundat per Garcia ‘el de Nájera’ després d'estendre el seus dominis per la ‘Rioja Baja’ i conquistar Calahorra.

Durant la visita al Monestir impressiona la seva grandària, el mausoleu del reis de Navarra i el extraordinari claustre interior.

Van ser els àrabs els que van posar el nom de 'Náxara' a aquesta població, nom que volia dir 'Lloc entre penyes' o també 'Lloc al migdia', i al seu riu Nalia el van nomenar 'Naxarilla'.

A les 10 de la nit, després de deixar totes les coses preparades, a dormir tot esperant l'etapa, una mica més llarga, del dia següent.











divendres, 16 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 3a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 5 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida d’Agoncillo i arribada a Navarrete, passant per Logroño, poblacions totes elles de La Rioja.
Distància: 27 quilòmetres (12 fets a peu i 15 amb autobús).
Hora de sortida: a les 7 del matí.
Temps: 3 hores (de la part feta a peu).

Degut a que en la darrera etapa havíem reculat un parell de quilòmetres i que, a més, el camí fins a Logroño transcorre bàsicament per la carretera general amb un gran volum de circulació de vehicles, la nit anterior havíem decidit fer aquest primer tram de l'etapa amb autobús.

A les 7 del matí vam anar cap a la parada que hi havia prop de l’hostal i vam agafar el primer autobús que surt al matí d’Arrúbal fins a Logroño. Tot i estar acostumats a caminar i a dur força pes a l'esquena, és evident que fer un tros del trajecte amb autobús és una altra cosa.

A Logroño, el nostre camí que havíem fet fins ara des de Calahorra s'uneix amb el Camí de Sant Jaume més concorregut de tots, és a dir, el ‘Camí Francès’.

A aquella hora, la capital de la comunitat autònoma de La Rioja s'anava despertant de mica en mica, els primers bars i establiments anaven obrin de nou i als carrers ja es començava a veure alguns peregrins que anaven fent camí.

La sortida de Logroño a peu va ser molt especial doncs transcorre per una via verda, molt concorreguda i agradable, fins arribar a l’embassament de ‘La Grajera’ on l'aigua acaba arrodonint un trajecte d'allò més agradable.

En aquest tros del camí, en una espècie de cabana, es troba el personatge anomenat ‘Marcelino el Peregrino’ que, des de fa forces anys, acull als pelegrins que passen per allà proveint-los, en cas de necessitat, d'aigua o alguna taronja.

A partir d'aquí, el camí comença una pujada suau, fins arribar a una alçada de 520 metres, que la forta calor que feia dificultava encara més.

Un cop a dalt ja vam poder veure, encara de lluny, la població de Navarrete en la que hi destacava el campanar de l'església.

En Navarrete expliquen que el seu nom està en relació amb el límit que, en el segle XII, tenia amb Navarra i que derivava del vocable ‘Nafarrate’ que en basc vol dir ‘Porta de Navarra’.

Abans d'entrar a la ciutat es poden admirar les ruïnes de l'antic hospital medieval de pelegrins de San Juan d’Acre que va ser demolit al segle XIX.

Finalment, vam entrar a la ciutat i ens vam dirigir a l'alberg privat on havíem reservat per a dormir.

Després de la dutxa, vam rentar i assecar la roba a màquina i vam anar a dinar.

Per la tarda, després de fer una bona migdiada vam visitar aquesta bonica ciutat que destaca per la seva tradició terrissaire.

I a les 10 a dormir que l'endemà tocava tornar a caminar i aquesta vegada sense autobús.











dijous, 15 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 2a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 4 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida d’Alcanadre i arribada a Agoncillo, totes dues poblacions a La Rioja.
Distància: 21 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 6 hores i mitja.

Vam sortir d'Alcanadre de matinada, encara fosc, i travessant les vies del tren pel pas a nivell de l'estació, vam agafar el ‘GR’ que anava resseguint la via del tren pel seu costat dret en sentit oest. La temperatura, a aquella hora, era força fresca.

Quan ja feia una bona estona que caminàvem, per l'altre costat de la via del tren, el terreny començava a guanyar alçada mitjançant una paret de formes estranyes motivades per l'erosió.

Al mateix temps, a la dreta del camí vam començar a veure el riu Ebre que baixava força ple i, a causa de la proximitat de les aigües, aviat ens vàrem veure envoltats per una munió de mosquits que ens van fer la guitza durant una bona estona.

Segons vam llegir en uns rètols que hi havia, aquesta és una zona freqüentada pel voltor comú, una de les majors aus rapinyaires que es poden trobar a la Península Ibèrica, amb una envergadura que sovint supera els 260 cm.

Aquestes aus viuen en colònies i, amb les primeres clarors del dia, vam poder observar com, traient el cap pels penya-segats, començaven a efectuar els seus primers vols en busca d'aliment. L'espectacle era impressionant.

Mes enllà, es va obrir l'horitzó i el terreny es va tornar molt més planer. El riu Ebre, després d’una gir a la nostra dreta, va desaparèixer enmig de l’espessa i verda vegetació riberenca.

Ens trobàvem ara en una zona amb un cultiu predominant de vinya però també de gira-sol, de fet, vam caminar pel costat d'una plantació d'aquestes herbàcies que no s'acabava mai de tant gran que era.

Ben aviat i després de deixar a la dreta una edificació força gran, ja vam començar a veure les primeres cases del poble d'Arrúbal.

Aquesta petita població es va segregar, l'any 1953, del municipi d’Agoncillo. En aquella època, al barri d’Arrúbal hi vivien els colons que treballaven la gran propietat del Marqués de Santillana, moment en que van decidir comprar les terres i formar aquest nucli independent.

Arrúbal estava en festes, l'ambient festiu es notava per la música al carrer i el tancat de la plaça on ben aviat havia de començar una primera carrera de ‘vaquillas’, tan tradicionals per totes aquestes terres.

Tot passant per un dels seus carrers, una veïna que sortia de casa seva ens va voler obsequiar amb unes delicioses pastes típiques d'allà i que suposem fetes per ella mateixa, boníssimes!

Vam parar a esmorzar en un bar d'aquesta població i, després, ens vam dirigir cap a Agoncillo, final de la nostra segona etapa.

Davant nostre ja podíem observar les primeres cases d’Agoncillo separades d’Arrúbal per una plana farcida d'horts i cultius de regadiu.

Agoncillo és una petita localitat de La Rioja on hi destaquen un castell molt ben conservat i l'únic aeroport de la comunitat, l'aeroport de Logroño-Agoncillo que, a més, alberga una petita base aèria militar.

Com que en aquesta població no hi ha cap alberg, ni públic ni privat, vam haver de reservar lloc en un hostal que, després, vam descobrir que era de carretera i que, a més i molt a pesar nostre, estava un parell de quilòmetres enrere d’Agoncillo, per la qual cosa no ens va quedar més remei que recular aquesta distància.

Per arribar a l’hostal vam haver de travessar el polígon industrial ‘El Sequero’ on curiosament hi ha l'únic ‘Museu Würth’ de l'estat espanyol, inaugurat l'any 2007, i que, com tots els altres que hi ha arreu del món, conté una col·lecció privada d'Art Contemporani.

Després, una bona dutxa, dinar, rentar la roba i descansar, sobretot això, doncs allà no hi havia res més a fer.