dimecres, 21 d’agost del 2013

Camí de Sant Jaume 2013 - 7a. etapa

Dades de l’etapa.-

Data: 9 d’agost de 2013.
Recorregut: sortida de Belorado i arribada a San Juan de Ortega, ambdues a la comunitat de Castella i Lleó.
Distància: 24 quilòmetres.
Hora de sortida: a les 6 del matí.
Temps: 6 hores.

Vam sortir de Belorado amb fred, per sota dels 10 graus, tot i que després, al llarg de la nostra caminada ja vam patir força calor. Etapa amb molt pendent per tal de travessar els Montes de Oca, situats per damunt dels 1000 metres d'altitud.

Després de passar per Villafranca, ja vam començar la forta pujada, això si sota l'ombra de l'abundant vegetació.

Un cop a dalt del cim de La Pedraja vam passar pel costat del monument que rememora l'afusellament d'unes tres-centes persones just al començament de la guerra civil, l'any 1936.

I després, sense deixar el cim d'aquestes muntanyes, vam arribar a San Juan de Ortega on teníem reservat una habitació en un casa rural amb totes les comoditats.

Un cop ens hi vam instal·lar, vam dinar al únic lloc on servien menjar en aquesta petita població, vam fer la migdiada i, més tard, vam realitzar una visita al important monestir.

Juan de Quintana Ortuño, conegut com a Juan de Ortega, de jove, va ajudar a Santo Domingo de la Calzada a obrir caminis per a millorar el pas dels pelegrins que feien el camí de Sant Jaume.

Quan Domingo de la Calzada va morir, el 1109, Juan de Ortega va fer el pelegrinatge a Jerusalem i, en tornar, el seu vaixell va naufragar i va fer vot a Sant Nicolau de Bari de fer-li una capella si es salvava.

En tornar, va edificar-la en un indret de les muntanyes d’Oca anomenat Ortega, nom que deriva de la paraula ortiga. Amb el temps, al voltant de la capella creixé un petit nucli de població, l'actual vila de San Juan de Ortega. A més, va construir un alberg per als pelegrins i així va néixer, cap al 1138, el monestir de Sant Nicolau, conegut des del començament del segle XIII com a monestir de San Juan de Ortega.

Vam anar a dormir una mica més tard perquè també havíem decidit que, l'endemà, sortiríem a caminar una hora més tard del normal, donat que ja només ens quedava l'etapa final fins a Burgos del nostre camí d'aquest any.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.