La claror i la foscor agafa un major
protagonisme quan el subjecte és una immensa muntanya, la natura encara mig
adormida o qualsevol paisatge, les llums i les ombres serveixen per engrandir encara més la bellesa
del que se'ns mostra a la nostra atenta mirada, els contrast lumínic fa tan
meravellós el que queda enfosquit darrera l'ombra com tot allò que reneix, dia
rere dia, amb la llum del primer raig de sol.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sol. Mostrar tots els missatges
dijous, 22 d’agost del 2013
Llums i ombres
dimarts, 6 de març del 2012
Una gran flamarada !
Aquests darrers dies han arribat noticies d'un important increment de les tempestes solars, concretament es parla d'una flamarada solar que ha afectat el camp magnètic de la Terra i, segons s'ha pogut saber, l'efecte d'aquest fenomen ha obligat a desviar alguns avions i ha provocat l'apagada d'algunes ràdios a Austràlia, la Xina i l'Índia.
Aquest fenomen de la flamarada solar és cíclic i, per tant, no cal donar-li més importància.
Això si, la força i la intensitat d'aquest foc m'ha fet reflexionar en la petitesa de la Terra i, per descomptat, en la insignificança de l'ésser humà davant d'aquestes magnituds.
És de suposar també que aquestes manifestacions del Sol ens deuen afectar d'alguna o altra manera i que el nostre estat d'ànim es deu veure influenciat per les altrament anomenades protuberàncies solars.
Que cadascú pensi si ha notat quelcom d'estrany durant aquests dies i en tregui les seves pròpies conclusions, en el meu cas tinc de dir que les vibracions rebudes, si és que són degudes a aquests fets, han estat del tot positives.
dimecres, 29 de febrer del 2012
La renovació de la vida
Si avui algú em demanés un desig intentaria demanar-ne dos.
El primer, tapar-me les orelles amb cotó fluix, la qual cosa em permetria
no haver d’escoltar el reguitzell de notícies negatives que, des de qualsevol
altaveu, arriben diàriament a tots nosaltres i que no fan altra cosa que omplir
el nostre cap d'un cert desànim i pessimisme.
El segon, pujar a trenc d’alba dalt de qualsevol muntanya amb prou alçada
i, des del seu cim, veure sortir el sol, majestuós, rogenc i potent, com cada dia, com ahir i com de ben
segur sortirà demà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)