Els aimares són una de les races
aborigens de l'Amèrica meridional, que habiten bàsicament a l'altiplà bolivià
en un nombre indeterminat que oscil·la entre el mig milió i el milió i mig de
persones.
Tot i que, inicialment, formaren
part de les ètnies inques, sempre van voler preservar la seva identitat i independència
fins que, els inques del 5è imperi, els van sotmetre per la força amb un
exercit de 20.000 homes.
La llengua aimara segueix viva
gràcies a que, el 29 de desembre de 1900, quedés constituïda a la ciutat boliviana
de La Paz una acadèmia per a estudiar-la i preservar-ne el seu ús.
Casualment, resseguint la xarxa he
trobat aquest bonic escrit que ens pot il·lustrar el sentiment d'aquest poble:
L’aimara moix passeja la seva frustració pel seu menut racó. Amb el cor tancat a pany i forrellat, l’aimara
moix cerca l'inca de la clau, però sembla que no hi ha la reina a prop.
L’aimara moix entristeix tot veient-se allunyat del primigeni misteri de la
creació. Per què el seu cor és tancat a
pany i forrellat? Que no ha après a estimar?
L’aimara moix, trist, plora sense
llàgrimes. El seu cor tan sols el deixa patir i pensar en aquella inca a qui
mai declararà la seva estimació. Por. Els seus ulls parlen pel seu cor el que
la seva boca és incapaç de dir amb paraules.
L’aimara moix espera l'arribada dels conqueridors, de la mort, del foc. Tan
sols espera la fi de la soledat en mans d’aquells que han de venir. Després de
la mort, l'èxit, el solitari èxit de l’aimara moix serà total.
(Nota: segons el diccionari, el
forrellat és una barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta
mitjançant argolles, per tal que llisqui i s'encaixi en un forat del bastiment
i faci de tancadura. Aquí sota podeu veure un pany amb forrellat fotografiat
aquest estiu al claustre del monestir de Santa Maria la Real de Nájera, a La
Rioja)