La Wertgonya

Tot el que es va dir i publicar abans de les darreres eleccions autonòmiques i després de la seva celebració, curiosament no durant la campanya, m’ha fet reflexionar sobre els greus problemes que té la llengua catalana en aquells territoris on hi té presència.

Tan pel que fa al coneixement de la llengua com al seu ús, en tots els casos, Catalunya i Andorra tenen uns percentatges força alts, mentre que a una certa distància trobem la Franja, les Illes Balears i el País Valencià i després, amb uns resultats força més petits, la Catalunya Nord i l’Alguer.

El fet que Catalunya sigui un dels llocs on hi trobem uns percentatges més alts, pel que fa al coneixement de la llengua i el seu ús, no és perquè si, això és fruit de les polítiques de normalització i d'immersió lingüística que practica des de fa temps el govern de la Generalitat de Catalunya, després de la seva aprovació al Parlament.

Tot i això, si donem una ullada a l’enquesta confeccionada l’any 2008 a Catalunya, observarem com gairebé la totalitat de la seva població entén i parla el castellà, més d'un 97% el sap llegir i quasi un 96% el sap escriure, per tant tots els coneixements d'aquesta llengua a la part més alta, mentre que tots aquests percentatges baixen substancialment quan es refereixen al català, per exemple baixa 34 punts quan es valora si els enquestats saben escriure en català.

En conseqüència, amb dades estadístiques a la mà, la llengua més desfavorida, ara per ara, continua sent el català en front del castellà i, per tant, és la llengua que cal potenciar i protegir adequadament.

No és veritat com es vol fer creure que els alumnes que acaben l’ensenyament primari a Catalunya, tinguin un nivell de castellà dolent, com així ho demostra també l’estudi fet l’any 2011 pel mateix ‘Ministerio de Educación, Cultura y Deporte’ on, en aquest aspecte, descriu com els alumnes de Catalunya ocupen un novè lloc dins el conjunt de totes les comunitats autònomes i per damunt de moltes on l’ensenyament és únicament en castellà.

Amb aquests elements sobre la taula, ja es veu d'una hora lluny que l’avantprojecte de la ‘Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa’, no té un fonament objectiu si no subjectiu, és a dir, polític i que només persegueix anul·lar i deixar sense consistència la llengua pròpia del nostre país.

No crec que ho aconsegueixin però de ben segur que ho provaran, ara bé es trobaran al davant el mateix Consell d'Europa que vetlla per les llengües regionals i minoritàries, les diverses entitats que lluiten des de fa temps a favor de la nostra llengua, el mateix govern de la Generalitat i, en darrera instància, la societat civil catalana.

Si segueixen per aquest camí, aquí ens hi trobaran!