El Cant de la Sibil·la és un drama
litúrgic i cant gregorià que va tenir gran difusió durant l’edat mitjana al sud
d'Europa. Es tracta d’una profecia sobre la fi del món i, inicialment, es
cantava en llatí, però ja des del segle XIII es documenten versions en català.
El Concili de Trento el va prohibir,
però malgrat aquesta prohibició s’ha pogut seguir representant a la missa de la
nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l’Alguer, de forma gairebé
ininterrompuda.
Darrerament s’ha anat recuperant
també aquest cant de la missa del gall en moltes esglésies de Catalunya i el
País Valencià.
L’any 2010, el Cant de la Sibil·la
de Mallorca, fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la
Unesco.
Si ens aturem amb el mot Sibil·la i
segons el diccionari de l’IEC, veurem com, en l’antiguitat, aquest mot s’utilitzava
per a definir una dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
Tanmateix podem dir que sibil·lí indica misteriós o enigmàtic, com per exemple
en l’expressió ‘parlava amb un aire
sibil·lí’.
