Aquests darrers dies, suposo que
afavorit pel bon temps que encara està fent, al jardí de casa han florit unes
quantes ‘caputxines’ magnífiques.
El nom oficial de la planta és ‘Tropaeolum majus’, mot que deriva del
grec i que significa ‘petit trofeu’
per la disposició de fulles i flors i és originària d'Amèrica del Sud, concretament
de la serralada andina des d'on, al segle XVI, va ser introduïda a Europa pels jesuïtes.
Les fulles de la planta manifesten
diverses venes radiants i les flors tenen cinc pètals, vuit estams i un esperó
nectarífer; el seu color és força vistós i varia entre el taronja i el vermell.
A banda de la seva bellesa, aquesta
planta té diverses propietats medicinals i antibiòtiques, formant part de la
composició de certs medicaments expectorants que serveixen per a combatre la
bronquitis o la faringitis.
És també un excel·lent desinfectant,
ideal per a netejar ferides superficials de la pell, tot impedint que aquestes
s'infectin.
Val a dir també que les fulles d'aquesta
planta són comestibles i utilitzades a la cuina, pel seu bon sabor i també per
la gran quantitat de vitamines i sals minerals que contenen. Popularment se li
atribueixen propietats afrodisíaques.
Ja ho veieu, al jardí de casa més
que un ‘petit trofeu’ sembla que el
que hi tenim és un ‘gran tresor’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.