Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laconisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laconisme. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2013

En defensa del laconisme

És prou conegut que els espartans eren educats, única i exclusivament, per a ser guerrers, amb una formació fèrria i una austeritat extrema, trets diferencials que, evidentment, no cabrien en la societat actual.

Però hi ha un aspecte de l'educació espartana que m'agrada destacar com a important i és el que es coneix com la ‘cultura del silenci’. Als espartans se'ls ensenyava a parlar només quan era absolutament necessari i quan ho feien utilitzaven una paraula o una frase totalment incontestable, és a dir, que no permetia la discussió.

Aquesta forma d'expressar-se es coneix com ‘laconisme’, mot agafat justament del nom de la seva ciutat més important, Lacònia.

Quan de diferents són aquestes pràctiques amb la forma d'expressar-se de molts dels que ens envolten. Només cal fixar-nos en els polítics que, gairebé sempre i cercant només el lluïment personal, utilitzen el discurs extens i prolix amb un resultat indegudament llarg i difús. És del tot evident que la nostra classe política no té una ‘cultura espartana’, ho podem observar clarament en tot el seu recorregut, però també en la forma d'expressar-se i en una manca constant d'austeritat.

Diuen que per enraonar, abans cal saber escoltar i això és justament el que deixa de fer la majoria de la gent, escoltar.

En català tenim una dita que resumeix, de forma lacònica, tota aquesta manera de fer i de pensar,

‘amb poc i bo en tinc prou’