Ens agradi o no, a cada estació li
correspon una climatologia diferent i, per tant, cal que la tardor es vesteixi
com a tal, que comenci a fresquejar una mica més, que les fulles dels arbres
vagin agafant aquells tons tan característics, que el dia s'escurci i que la llum
del sol es vaig esmorteint, de mica en mica, dia rere dia.
Diu el refrany que ‘la tardor duu la tristor’, però jo no hi
estic gens d'acord, perquè en els seus colors, en la seva harmonia, fins i tot en la fina pluja, s'hi poden trobar també l'alegria i la serenor.
Hi pot haver quelcom de més bonic i
complaent que un passeig per aquest camí tardorenc?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.