L'aiguanaf, obtingut a base de flors
de taronger i altres cítrics, és un destil·lat dels més antics de Catalunya.
Fins a mitjans del segle XX, era un dels licors més consumits a casa nostra,
sobretot per les seves virtuts digestives i aromàtiques; es feia servir tant
per donar gust a les coques de Sant Joan o al tortell de reis, com també als
bunyols de vent de quaresma.
L'aiguanaf compost és una barreja d'aiguanaf
amb vi ranci i, aleshores, en resulta un licor de més alta graduació.
Antigament, l'aiguanaf feia el
mateix servei que l'aigua del Carme i també s'usava com aperitiu. En el parlar
popular es deia que aquest licor anava molt bé per a guarir les infidelitats
conjugals.
En un llibre sobre ‘Terrassa en el segle XIX’, s'hi pot
llegir que, en aquella època, era freqüent veure passar pels carrers algun venedor ambulant, carregat amb un cistell ple d'ampolles, cridant a viva veu ‘Aiguanaf, colònia i quina!’,
tot cercant clients entre el veïnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.