dissabte, 5 d’octubre del 2013

Una altra forma de veure-ho

Llamps quasi continus i una ventada inicial, arremolinada i força fresca, ja feien presagiar la forta tamborinada que ens va dur la tarda d'ahir, aigua a bots i barrals, sort que va tenir una curta durada, i al final el cel va obrir una lleugera escletxa per ponent, deixant passar una claror intensament groga, entre esplèndida i enigmàtica, mentre pel cantó de llevant, un magnífic arc de Sant Martí, donant tota la volta i a estones doblat, posava punt i final a aquell espectacle visual.

I poc després, arribava la tranquil·litat, només algunes gotes d'aigua escadusseres i gairebé imperceptibles, que ja no servien ni per a mantenir l'arc encerclant tot el cel. Ja ho diu la dita, ‘després de les tempestes arriba la calma’.

Jo, en aquell moment, m'imaginava als antics egipcis, acostumats a relacionar-ho tot amb els seus déus, intentant desxifrar el missatge d'un episodi com aquest, que indicaria aquella llum tan intensa que naixia de l'oest, vindria del més enllà o seria directament el déu 'Ra' que els marcava un camí a fer. Aquell arc imponent, seria un bon presagi o, pel contrari, tindria un sentit de malastrugança i de temps dolents.

I mentre això passava, pels nostres carrers, només es podia veure gent corrent, amunt i avall, per aixoplugar-se de la pluja o caminant insensibles sota el paraigües, preocupats en esquivar els bassals o procurant que el vent no els dobles les barnilles.

És evident que des de l'època dels egipcis i de les antigues cultures fins als nostres dies, ha plogut moltíssim.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.