divendres, 18 d’octubre del 2013

Seny i rauxa

D'entrada, comentar que el mot ‘seny’ és sinònim de ponderació mental, és a dir, una manera de fer meditada i d'acord amb una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. En canvi la ‘rauxa’ es correspon, bàsicament, amb actuacions personals sobtades, capricioses i sense cap tipus de reflexió.

Nietzsche considerava negatiu que, com a fonament de la cultura occidental, es fes prevaldre allò ‘apol·lini’ per damunt de la forma ‘dionisíaca’, produint-se, segons ell, una desproporció insana.

Apol·lo, de fet, era el déu de l'ordre, de la mesura i de la prudència, mentre que Dionís representava les tendències irracionals, la obscuritat, el flux de la vida mateixa que trenca totes les barreres i ignora totes les limitacions.

Des de sempre, el ‘seny’ ha estat un dels símbols culturals i de forma d'actuar del poble català, fent prevaldre la idea de l'ordre, la proporció i la serenor, en front de la desmesura, l'arravatament i la passió.

Potser seria bo, però, que, de tant en tant, apliquéssim també una mica de ‘rauxa’ en les nostres actuacions, si més no per tal de que, suposant-nos assenyats, no agafin per costum prendre'ns sempre el pèl.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.