D'entrada, comentar que el mot ‘seny’ és sinònim de ponderació mental,
és a dir, una manera de fer meditada i d'acord amb una justa percepció, apreciació,
captinença i actuació. En canvi la ‘rauxa’
es correspon, bàsicament, amb actuacions personals sobtades, capricioses i
sense cap tipus de reflexió.
Nietzsche considerava negatiu que,
com a fonament de la cultura occidental, es fes prevaldre allò ‘apol·lini’ per damunt de la forma ‘dionisíaca’, produint-se, segons ell,
una desproporció insana.
Apol·lo, de fet, era el déu de l'ordre, de la mesura i de la
prudència, mentre que Dionís representava
les tendències irracionals, la obscuritat, el flux de la vida mateixa que
trenca totes les barreres i ignora totes les limitacions.
Des de sempre, el ‘seny’ ha estat un dels símbols culturals
i de forma d'actuar del poble català, fent prevaldre la idea de l'ordre, la
proporció i la serenor, en front de la desmesura, l'arravatament i la passió.
Potser seria bo, però, que, de tant
en tant, apliquéssim també una mica de ‘rauxa’
en les nostres actuacions, si més no per tal de que, suposant-nos assenyats, no
agafin per costum prendre'ns sempre el pèl.
