El matí d'avui ha estat d'allò més
esplèndid, amb una temperatura que semblava més estiuenca que no pas de tardor,
el cel d'un blau extremament intens i mancat de núvols, el sol brillant i escampant una fina capa platejada damunt del mar, el nostre mar mediterrani, i perquè no hi faltés de
res, la lluna, exhibint un bonic quart minvant.
La vegetació costanera estava
presidida per magnífics exemplars de pi mediterrani, tots ells d'un verd pujat
de to, mentre flors de tots colors anaven apareixent per tot arreu, amb uns colors
ben vius, com volen competir entre elles per veure quina era la millor.
Fins i tot les pedres, amb unes formes
que a voltes resultaven estranyes, donaven un toc especial al paisatge que se'ns
mostrava davant nostre.
Sense cap mena de dubte, però, el
que captivava més de tot plegat era el mar, un mar tranquil, lleugerament
arrissat pel suau vent que bufava, entre ponent i garbí. Els grecs i els romans
sabien el que es feien quan es van establir per aquestes contrades.
La suavitat climatològica d'aquesta
zona ha afavorit, des de sempre, el conreu de vinya i arbres fruiters, en uns
camps que semblaven com dibuixats davant la nostra mirada, oferint ja els primers
colors d'una tardor que enguany ve amb un cert retard.
Aquest era el magnífic decorat de l'excursió
circular que ha transcorregut per la part oriental de Tiana, al Maresme, i dins
del que es coneix com la serralada de Marina.
Can Roca, amb aspecte de fortalesa i
amb una finestra gòtica del segle XVI ha estat el nostre aperitiu i l'ermita de
la Mare de Déu de l'Alegria els nostres postres d'un matí i un paisatge que s'oferia
per a la fotografia. Aquí en teniu alguns exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.