dilluns, 28 d’octubre del 2013

La rosa

Alguns estudiosos de l'etimologia diuen que els orígens del mot ‘rosa’ es perden pels camins de l'antigor, per un cantó s'han trobat arrels que deriven directament de l'arameu o, fins i tot, de l'assiri, amb un significat que gira a l'entorn del que vindria a ser un ‘efluvi olorós’, mentre que, per una altre costat, se li atribueixen vestigis indoeuropeus i germànics, en quin cas, la seva traducció estaria relacionada amb un sentit de ‘glòria’.

Això és pel que fa a la qüestió semàntica, però quan passem el mot ‘rosa’ pel sedàs de la mitologia, aleshores, hi trobem el següent:

Cloris, la deessa de les flors, va ser de fet qui va crear la rosa, però no és menys cert que fou la grega Afrodita, deessa de l'amor i de la bellesa, qui li va donar aquest nom. S'explica que un dia, mentre Cloris estava netejant el bosc, va trobar el cos sense vida d'una bella nimfa. Commoguda, Cloris va demanar ajuda a Afrodita per intentar de tornar-li la vida, aquesta, al moment, li va transmetre la seva bellesa. Després, Cloris va avisar també a Dionís, el déu del vi, qui va proveir a la nimfa del necessari nèctar per a proporcionar-li una dolça aroma. Quan va arribar el torn de les Tres Gràcies, aquestes li van aportar encant, brillantor i alegria. I, finalment, Zèfir, déu del vent de l'oest, va bufar amb totes les seves forces i va fer desaparèixer els núvols, per tal que Apol·lo, déu del sol, pogués brillar amb tota la seva intensitat i aconseguir que la rosa floregés. D'aquesta manera, en va sorgir una esplèndida rosa de pètals blancs. Al cap d'un temps, Afrodita, volent ajudar al seu estimat Adonis ferit de mort, es va punxar al peu amb una espina del roser i la seva sang va tenyir de vermell aquella blanca rosa’.

De fet, el símbol més important, tant pel que fa a l'amor, com a la bellesa i la perfecció, és la rosa, per quin motiu, tots els pobles antics en feien ofrena als seus déus relacionats amb l'amor.

Per acabar, afegir només que, aquesta associació ‘rosa-sang’ és també present a la llegenda catalana de Sant Jordi.

Ara bé, totes aquestes curioses explicacions i boniques llegendes, queden petites davant de la bellesa que es pot observar en aquesta rosa, fotografiada aquest mateix matí i que representa la síntesi de tots els adjectius que, cadascú de nosaltres, hi vulguem posar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.