dijous, 3 d’octubre del 2013

En la mort de Josep Fortuny

Aquest passat dilluns moria Josep Fortuny, veu i bateria, ànima i un dels fundadors de la Companyia Elèctrica Dharma.

Fou l'autor d'algunes de les lletres que interpretaren, sempre punyents, amb missatges de lluita però, alhora, plenes de tendresa i amor.

No fa gaire temps, concretament amb motiu del ‘Concert per la Llibertat’ encara se'l va poder veure dalt de l'escenari tot repetint aquella frase que tant el caracteritzava ‘sempre, en algun lloc, la lluita continua’.

Com a mostra del seu tarannà, aquí sota us deixo la lletra d'una de les seves cançons més boniques.

Descansa en pau Josep!
La croada dels nens
Vet aquí que una vegada,
negres runes, fosca nit,
després d'una cruel batalla,
els fills van perdre els seus pares.
I partiren en croada
a buscar algun país
on poder viure per fi tots en pau.
Caminaren entre els morts,
entre incendis i enderrocs.
Una nena d'onze anys feia
a un de quatre, de mare.
En un tanc tot rovellat,
que els servia de pissarra,
van aprendre il·lusionats la paraula pau.
Se'ls uniren nens i nens,
i fins i tot un gos famolenc.
No gosaren sacrificar-lo,
i ara tenen una boca més.
Formen un seguici immens,
van buscant aquell país
on poder viure per fi tots en pau.
Veig les cares de tants nens,
desposseïts, sacrificats.
Del Nord al Sud, De l'Est a l'Oest,
de la terra han crucificat.
Quina glòria pot haver-hi
en vessar tanta sang?
Tant de dolor,
tant de dolor,
tant de dolor,
tant que no es pot dir.
Cap idea, cap bandera
no val la vida d'un infant.
Tot és fosc, dóna'm la mà
l'hora més fosca, l'alba ens durà.
Ja s'acosta el nou dia,
no tinguis por dóna'm la mà.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.