Com cada any, quan arriba la tardor, les plantes engeguen
el seu mecanisme de senescència, amb la qual cosa, els nutrients que hi ha a la
fulla, bàsicament el nitrogen i el fòsfor, passen a les zones perennes de la
planta, on queden adequadament emmagatzemades.
De fet, per a la salut de l'arbre o arbust és del tot
important recuperar aquests nutrients per tal que, a l'any següent, la planta
tingui les suficients reserves per tornar a créixer i fructificar.
Un cop arribada la tardor, si la fulla caigués de seguida
tot això no seria possible. És en aquest context que els pigments vermells
serveixen de pantalla protectora davant dels raigs del Sol i així evitar-ne la foto
oxidació.
De no produir-se aquesta seqüència temporal, quedarien malmesos els teixits de les fulles i, amb tota seguretat, aquestes caurien al terra molt
abans que la planta hagués emmagatzemat prou quantitat de nutrients.
No cal dir que estem davant d'una qüestió fisiològica i
natural però que, alhora, duu intrínsec el component d'una bellesa
extraordinària.
Per il·lustrar aquesta realitat, res millor que aquests
versos del poeta Màrius Torres qui, convalescent a Sant Quirze Safaja, en va
ser un espectador privilegiat.
Tardor
A l'arbre hi ha una fulla
que ja està a punt de caure
i l'últim raig del dia,
que ho sap,
encara la daura.