Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de novembre del 2013

Els colors de la tardor

Com cada any, quan arriba la tardor, les plantes engeguen el seu mecanisme de senescència, amb la qual cosa, els nutrients que hi ha a la fulla, bàsicament el nitrogen i el fòsfor, passen a les zones perennes de la planta, on queden adequadament emmagatzemades.

De fet, per a la salut de l'arbre o arbust és del tot important recuperar aquests nutrients per tal que, a l'any següent, la planta tingui les suficients reserves per tornar a créixer i fructificar.

Un cop arribada la tardor, si la fulla caigués de seguida tot això no seria possible. És en aquest context que els pigments vermells serveixen de pantalla protectora davant dels raigs del Sol i així evitar-ne la foto oxidació.

De no produir-se aquesta seqüència temporal, quedarien malmesos els teixits de les fulles i, amb tota seguretat, aquestes caurien al terra molt abans que la planta hagués emmagatzemat prou quantitat de nutrients.

No cal dir que estem davant d'una qüestió fisiològica i natural però que, alhora, duu intrínsec el component d'una bellesa extraordinària.

Per il·lustrar aquesta realitat, res millor que aquests versos del poeta Màrius Torres qui, convalescent a Sant Quirze Safaja, en va ser un espectador privilegiat.

Tardor
A l'arbre hi ha una fulla
que ja està a punt de caure
i l'últim raig del dia,
que ho sap,
encara la daura.





dimarts, 1 d’octubre del 2013

Temps de tardor

Ens agradi o no, a cada estació li correspon una climatologia diferent i, per tant, cal que la tardor es vesteixi com a tal, que comenci a fresquejar una mica més, que les fulles dels arbres vagin agafant aquells tons tan característics, que el dia s'escurci i que la llum del sol es vaig esmorteint, de mica en mica, dia rere dia.

Diu el refrany que ‘la tardor duu la tristor’, però jo no hi estic gens d'acord, perquè en els seus colors, en la seva harmonia, fins i tot en la fina pluja, s'hi poden trobar també l'alegria i la serenor.

Hi pot haver quelcom de més bonic i complaent que un passeig per aquest camí tardorenc? 


dissabte, 3 de novembre del 2012

Final d’un cicle


La tardor sempre és sinònim de final d’un cicle, és el moment en que els arbres de fulla caduca, de mica en mica, es van quedant sense les seves vestimentes verdes, però abans, com si fessin un darrer intent d’agafar-se a la vida, les seves fulles, ja tocades de mort, prenen uns colors vius, entre groguencs i ocres capaços de fer-nos gaudir i meravellar-nos a tots.

Malgrat això, finalment i una a una, les fulles aniran caient al terra i els arbres, ja sense cap mena de protecció, es disposaran a passar l’hivern, cru i fred, tot esperant la primavera per tal de recomençar un nou cicle.

Així és la vida, així es renova la natura, any rere any i tot davant els nostres ulls.





diumenge, 7 d’octubre del 2012

L’espectacle de la tardor (primer acte)


Ja he comentat en més d’una ocasió que a mi m’agrada, d’una forma especial, l’esclat de colors de la tardor, els tons entre groguencs i ocres, barrejats amb els verds perennes, incitant-nos pensaments de nostàlgia.

El millor arriba en els primers dies, quan l’estiu encara és viu dins la nostra retina i, de sobte, ens adonem que el temps i la natura ja han canviat, quan els raigs del Sol ens arriben mig esmorteïts però encara amb prou força.

Sempre es gaudeix tot passejant pel bosc, mai ens decep ni ens traeix, sempre ens mostra les seves millors gales, fins i tot, quan comença la tardor i la vida, al bosc, s’exhibeix d’una altra manera.

Aquí teniu unes fotografies fetes aquest mateix matí, per la zona del Puig de la Creu.







dissabte, 22 de setembre del 2012

Ja tenim aquí la tardor


Avui, exactament a les 16:49, entrarem oficialment a la tardor, d’aquesta manera deixarem enrere un estiu dels més calorosos d’aquests darrers anys. Estem, doncs, a l’equinocci de tardor, moment en que el dia i la nit tenen la mateixa durada.

La tardor, generalment, és una època de majors precipitacions, esperem que sigui així per tal de donar solució a l'actual sequera persistent. A més, a partir d’aquest moment, els dies s’escurcen progressivament i les nits es van allargant.

Pels seus colors, és un període molt evocador en el món de l’art. Està associat, també a l’edat madura i marca un punt de retorn a la rutina. Antigament se l’anomenava l’estació de la malenconia i en la teoria dels ‘quatre humors’, li correspon el de ‘la bilis negra’.

A mi, personalment, és una de les estacions que més m’agrada, ja que la natura es tenyeix d’uns colors groguencs i ocres que em fascinen per la seva bellesa i que convida a fer boniques passejades.

De sempre he intentat plasmar en la fotografia aquest moment precís i aquí us en deixo un petit recull.