La tardor sempre és sinònim de final
d’un cicle, és el moment en que els arbres de fulla caduca, de mica en mica, es
van quedant sense les seves vestimentes verdes, però abans, com si fessin un
darrer intent d’agafar-se a la vida, les seves fulles, ja tocades de mort,
prenen uns colors vius, entre groguencs i ocres capaços de fer-nos gaudir i
meravellar-nos a tots.
Malgrat això, finalment i una a una,
les fulles aniran caient al terra i els arbres, ja sense cap mena de protecció,
es disposaran a passar l’hivern, cru i fred, tot esperant la primavera per tal
de recomençar un nou cicle.
Així és la vida, així es renova la
natura, any rere any i tot davant els nostres ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.