Riure en català

Avui estava temptat de comentar alguna de les notícies dolentes que, cada dia que passa, podem llegir a qualsevol diari o font d'informació. N’hi ha  de tots colors i per a tots els gustos, i tenen un denominador comú, la barbàrie dels humans.

Però no, al final m’he decidit a comentar un tema de riure. Fa pocs dies, en una conversa sobre gramàtica catalana, algú em deia que no entenia perquè servien les hacs en català, donat que, afegia, no es pronunciaven.

Aquesta afirmació, de fet, no és del tot certa, ja que hi ha determinats mots que duen una hac aspirada i, per tant, si que es pronúncia la seva hac, la majoria d'aquests mots provenen d’altres llengües, com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab.

Com exemples d’aquesta hac aspirada tenim els mots, hitlerià, hawaiana, hip-hop, hardware i halar (sinònim de menjar).

Però també hi ha l’expressió onomatopeica ‘ ha! ha! ha! ‘, usada per a imitar una rialla i pronunciada com els altres exemples amb la hac aspirada, de fet és una expressió manllevada de l’anglès.

El que no és gens correcte, en català, és utilitzar el castellanisme ‘ ja! ja! ja! ‘ i encara menys ‘ je! je! je! ‘, o qualsevol altra variant que comenci amb jota tan utilitzades en les piulades o els missatges de mòbil.

Haig de confessar que jo, almenys fins ara, també utilitzava alguna modalitat d'aquests castellanismes a l’hora d'enviar un missatge de mòbil; a partir d'ara, però, em comprometo a riure en català, és a dir, utilitzant l’expressió ‘ ha! ha! ha! ‘.

Si, tal com diuen alguns, d’aquí a poc hem de ser independents, potser que comencem a riure de forma correcte, ha! ha! ha!