Somni ceretà

Com és del tot sabut, tothom té somnis mentre dorm, el que passa però és que, quan ens despertem, normalment no recordem res del que hem somiat al llarg de tota la nit.

I avui, la segona nit que passàvem a Puigcerdà, he tingut un somni i, quan m’he llevat, si que l’he recordat. Dir-vos per endavant que, malgrat era la vigília d'aquesta jornada electoral tan especial no he somiat amb una Catalunya independent, no, res de tot això.

Abans d'explicar-vos aquest somni que he tingut i que recordo perfectament, explicar que estem allotjats a casa d'un amic, amb una casa de quatre plantes, dos apartaments al primer i segon pis, i un dúplex a la tercera i quarta planta, on estem nosaltres. És una antiga casa, totalment reformada, amb els terres de fusta i unes escales, també de fusta i força dretes, no en va els propietaris la van batejar com ‘la caseta de nines’.

Tenint en compte que el nostre dormitori es troba al capdamunt del dúplex, cal anar realment en compte quan es descendeix a la part baixa, sobretot si és de nit, mig a les fosques i vas lleugerament adormit.

Doncs bé, quan m’he despertat, amarat d'una suor freda, he recordat com si acabés de passar que, a mitja nit, m’he aixecat del llit i, no em pregunteu perquè, m’he decidit a baixar transportant una gran quantitat de llibres, més o menys una vintena, amb una mà al capdamunt i l’altra aguantant per sota.

Ja us podeu ben imaginar la dificultat que podia comportar baixar amb aquestes condicions, carregat com anava i sense poder agafar-me a cap barana, i dit i fet, poso un peu malament, avanço una mica el cap al davant per mirar i, quasi a l’instant, tots els llibres escales avall fent un terrabastall d'allò més gran.

Els que dormien als apartaments de sota han pujat de pressa i corrents a veure que passava i preguntant si algú havia pres mal, al moment que jo he sortit per la porta dient que no es preocupessin que m’havien caigut uns llibres però que no m’havia passat res a mi.

La resta de gent que dormien al dúplex sembla que no s’han adonat de res i han seguit amb un dormir profund.

Aleshores és quan m’he despertat d'aquest somni i ja no he pogut dormir més fins que ha arribat l’hora de llevar-nos.

Però el més bo de tot plegat ha estat a l’hora d'esmorzar, quan estàvem ben asseguts a la taula i, en un moment donat, el nostre amic ens diu, ‘no heu escoltat un soroll aquesta nit?’, podeu imaginar-vos el meu astorament, m’he quedat totalment blanc!

Aquí podeu veure aquesta ‘caseta’ amb els seus balcons, la podeu identificar clarament perquè a la planta baixa hi ha una botiga de llaminadures i al balcó de dalt de tot la ‘senyera’, per cert l’única que hi ha en tota la plaça.