L’efecte ondulatori

Imaginem una superfície líquida totalment quieta on hi llencem un petit objecte en un punt determinat, a l’instant, es produirà el conegut efecte ondulatori que, en una situació perfecte, es propagaria circularment fins arribar a l’infinit.

Això, en realitat, és un efecte utòpic, és a dir, del tot irrealitzable, perquè sempre hi haurà qualsevol entrebanc o qualsevol fre que farà trencar l’ona i, aleshores, l’efecte inicial acabarà morint i la superfície en qüestió restarà novament quieta.

Els nostres sentiments venen a ser com les ones de l’efecte ondulatori damunt d'una superfície d'aigua, el problema, però, és que massa sovint el nostre camp de visió està excessivament encaixonat i, en aquestes circumstàncies, les ones no poden expandir-se fins allà on realment voldrien.

Per a pal·liar aquesta situació, cal aconseguir com sigui ampliar els nostres punts de mira i evitar així de quedar-nos massa encaixonats, d'aquesta manera podrem arribar molt més lluny,  qui sap si fins a l’infinit.

La fotografia que il·lustra aquesta reflexió està feta a la 'font del Gurri', una bonica font de la vesant oriental del Puig de la Creu, ben a prop de Castellar del Vallès, i com es pot comprovar, les ones generades pel petit rajolí d'aigua, per més que vulguin, queden travades per les parets laterals.