dijous, 29 de novembre del 2012

Viatge a Ítaca


A la vida, no hi ha res pitjor que caure en el pessimisme i no saber cap on anar, cal trobar sempre les sortides per tirar endavant, pas a pas, dia a dia, tot pensant que el camí a Ítaca ja ha començat i que, de ben segur hi arribarem, individual i col·lectivament com a país.

Però tal com va escriure el poeta grec Konstantinos Kavafis,

 has de pregar perquè el camí sigui llarg, 
 que siguis vell quan fondegis l’illa, 
 ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, 
 sense esperar que et doni més riqueses. 

I és que, el més important, és arribar-hi, fins i tot més tard que d'hora, però amb la serenor d'haver acomplert un viatge llarg i enriquidor.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.