A la vida, no hi ha res pitjor que
caure en el pessimisme i no saber cap on anar, cal trobar sempre les sortides per tirar endavant, pas a pas, dia a dia, tot pensant que el camí a Ítaca ja ha
començat i que, de ben segur hi arribarem, individual i col·lectivament com a país.
Però tal com va escriure el poeta
grec Konstantinos Kavafis,
has de pregar perquè el camí sigui
llarg,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí,
sense esperar que et doni més
riqueses.
I és que, el més important, és
arribar-hi, fins i tot més tard que d'hora, però amb la serenor d'haver acomplert un
viatge llarg i enriquidor.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.