Corrupció

El mot corrupció ve de corrompre que, a la vegada, té dues arrels ‘cor’ i ‘rompre’ i significa fer malbé, viciar, pervertir, això si, en el seu interior, des del mateix cor.

Al llarg de la història sempre s’han donat casos de corrupció, des de l’antic Egipte fins a l’actualitat i, de ben segur, se'n continuaran donant, és a dir, sempre hi haurà algú que fent valer el seu càrrec o la seva posició en voldrà treure un aprofitament personal.

La corrupció actua a tort i a dret (llegiu a les esquerres i a les dretes) i, per tant, no té una ideologia definida, té simplement un afany de lucre personal utilitzant mecanismes obscurs i gens ètics.

Davant, però, de la recent actuació de la justícia al Vallès Occidental i amb la presumpció d'innocència pel davant, avui podem afirmar sense embuts que pinten ‘bastos’ pels corruptes, i perdoneu pels castellanisme però la seva utilització crec que és del tot escaient.