La salut

Per diverses qüestions que no venen al cas comentar, aquest cap de setmana m’ha donat per pensar a l’entorn de la salut, sens dubte, el bé més preuat que tothom desitja tenir.

En alguns casos la salut no és quelcom que es pugui guanyar o decidir quanta en volem tenir, simplement se’n té o no se’n té, lluny de la nostra decisió.

En altres, però, aquesta ve condicionada per una pretesa valentia corporal, allò de dir ‘jo no estic mai malalt’, ‘això no és res’ i anar passant sense parar massa atenció.

El problema sorgeix, però, quan li ‘veiem les orelles al llop’ i, aleshores, en el primer supòsit ens desesperem, mentre que en el segon, ens adonem sobtadament de la nostra vulnerabilitat.

Ja ho diu la dita ‘cal curar-se en salut’ o encara aquesta més contundent ‘prevenir abans d’haver de curar’.

Amb tot, semblaria que la salut només fa referència al cos i res més lluny d'això, també existeix la salut de la ment i si no recordeu la famosa frase llatina que ens diu ‘mens sana in corpore sano’.

I és que hi ha persones que gaudeixen d’una molt bona salut corporal però tenen una pobra salut espiritual, plena d’enveja, mancada d’amor i farcida d’odi.

No sé el que és pitjor, si tenir bons sentiments i no gaudir d’una bona salut corporal, tenir una salut a prova de foc però una ment insana o estar mancat d’una i altra cosa; us ho deixo a la vostra consideració.

Mentre estant aprofito per fer un brindis, a la salut de ... tothom !