Aquesta expressió, en català, té dues accepcions, una és
la de ‘tenir mala sort’ com la que ha tingut el Barça aquesta nit a Glasgow,
contra el Cèltic, l’altra indica ‘tenir mala intenció’, ‘mala bava’, tot assenyalant ‘algú que és de témer per la seva malignitat’.
Em fixaré amb aquesta segona accepció, que es fa servir de
forma arbitrària, tan en primera persona, amb una connotació entre emprenyat i masclista, com quan s’etziba a altri amb un sentit més aviat despectiu.
En Joan Oliver, Pere Quart, en la seva obra poètica ‘el
bestiari’, va descriure molt bé un dels sentits d'aquesta expressió posada en boca de la ‘Vaca Suïssa’, i que ens serveix per a il·lustrar una situació força real, d'aquestes contrades i dels temps que corren,
Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.