Avui m’he llevat ben d’hora,
com quasi sempre, a trenc d’alba,
la calor, i una certa angoixa,
no em deixaven dormir més.
El cos, amarat de suor,
el cap, ple d’enigmes fugissers,
no recordo el que he somiat,
tot i els esforços que faig.
¿ com és que no puc estar
somiant i despert alhora ?
¿ on és aquesta
frontera
entre realitat i ficció ?
Potser algun dia, o alguna nit,
arribi a traspassar la ratlla,
potser alguna nit, o algun dia,
visqui dins d’un somni eteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.