Aquestes plantes,
quasi en la seva totalitat, són originàries d’Amèrica, només amb una excepció,
l’anomenada ‘Rhipsalis baccidera’, varietat
que es troba a l’Àfrica Tropical, tot i que hom creu que fou transportada allà
per ocells migratoris.
Degut a les
condicions extremes que han de suportar, les cactàcies són plantes que han reduït
la superfície sotmesa a la transpiració i acumulen aigua en els seus teixits,
això ha provocat que les seves fulles hagin evolucionat cap a espines i que la
fotosíntesi només tingui lloc a la tija.
Les seves flors
destaquen per l’excepcional bellesa, generalment són molt grans i solitàries,
com a màxim dues, i tenen la particularitat que es tanquen quan arriba la
foscor, n’hi ha que poden arribar a tancar-se quan passen núvols i tornar a
obrir-se, després, amb el cel destapat.
Així són moltes de les
meravelles de la natura, fràgils i alhora bellíssimes, malgrat viure en un
hàbitat especialment dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.