Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plantes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plantes. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de novembre del 2012

Les cireres d’arboç


Segons la mitologia grega, el primer arbocer va brotar de la sang del gegant Gerió, després que hagués estat mort per Hèrcules, assenyalant d'aquesta manera la facilitat que té l’arbre per a rebrotar; aquesta vitalitat i facilitat de viure en condicions extremes l'han fet símbol de la immortalitat.

Al Magrib, l’arboç es considera un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els berbers l’acostumen a plantar a la porta de les cases i les seves branques, plenes de fruits, són usades per a espantar mals i dimonis.

Prop de Castellar del Vallès se'n poden trobar en diversos paratges.

Aquestes cireres d'arboç tan boniques estan fotografiades tot pujant, des de la Vall d'Horta, al cim de la Pedra d'Àliga.






dissabte, 6 d’octubre del 2012

La passiflora alata


Des de fa un cert temps, al pati veí de casa nostra, una planta m’ha fet badar en més d’una ocasió, primer amb la seva flor especial i extraordinària i, des de fa pocs dies, amb els seus fruits de color i forma cridaners.

Cercant informació he arribat a la conclusió que la planta en qüestió és una ‘passiflora alata’, planta enfiladissa i originària del Brasil coneguda també amb el nom de maracujà.

Genèricament el mot ‘passiflora’ significa ‘fruita de la passió’, tot i que en realitat és una espècie amb moltes variants i diversos tipus de flors i fruits.

Pel que fa a la varietat ‘alata’ agafa aquest nom complementari per la forma alada de la seva flor.

Aquesta planta té diverses propietats medicinals, totes elles relacionades amb el sistema nerviós i molt apropiada com a sedant i tranquil·litzant.

Pel que es veu, doncs, aquesta planta del pati veí de casa nostra, no tan sols és una planta ornamental i molt bonica si no que, a més, té bones propietats medicinals.




divendres, 15 de juny del 2012

Meravelles de la natura

Les cactàcies, popularment anomenades ‘cactus’, són una família de plantes amb flor, que es troben principalment en climes desèrtics o subdesèrtics.
Aquestes plantes, quasi en la seva totalitat, són originàries d’Amèrica, només amb una excepció, l’anomenada ‘Rhipsalis baccidera’, varietat que es troba a l’Àfrica Tropical, tot i que  hom creu que fou transportada allà per ocells migratoris.
Degut a les condicions extremes que han de suportar, les cactàcies són plantes que han reduït la superfície sotmesa a la transpiració i acumulen aigua en els seus teixits, això ha provocat que les seves fulles hagin evolucionat cap a espines i que la fotosíntesi només tingui lloc a la tija.
Les seves flors destaquen per l’excepcional bellesa, generalment són molt grans i solitàries, com a màxim dues, i tenen la particularitat que es tanquen quan arriba la foscor, n’hi ha que poden arribar a tancar-se quan passen núvols i tornar a obrir-se, després, amb el cel destapat.
Així són moltes de les meravelles de la natura, fràgils i alhora bellíssimes, malgrat viure en un hàbitat especialment dur.