Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbres. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de novembre del 2012

Les cireres d’arboç


Segons la mitologia grega, el primer arbocer va brotar de la sang del gegant Gerió, després que hagués estat mort per Hèrcules, assenyalant d'aquesta manera la facilitat que té l’arbre per a rebrotar; aquesta vitalitat i facilitat de viure en condicions extremes l'han fet símbol de la immortalitat.

Al Magrib, l’arboç es considera un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els berbers l’acostumen a plantar a la porta de les cases i les seves branques, plenes de fruits, són usades per a espantar mals i dimonis.

Prop de Castellar del Vallès se'n poden trobar en diversos paratges.

Aquestes cireres d'arboç tan boniques estan fotografiades tot pujant, des de la Vall d'Horta, al cim de la Pedra d'Àliga.






dimarts, 16 d’octubre del 2012

La grandesa del pi


Avui fa exactament 90 anys que va morir Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí nascut a Pollença i que, entre d’altres distincions, el 1902 va obtenir el títol de ‘Mestre en Gai Saber’.

Segurament la seva obra més coneguda és ‘Lo pi de Formentor’, poesia que comença amb aquests versos,

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

A mi, sempre m’ha captivat la figura del pi, la seva bellesa retallada en el cel blau, les seves formes arrodonides i amb un gran nombre de varietats, el pi blanc, el pi negre, el pi roig, el pi pinyoner, justament el que més abunda a Formentor i tota la serra de tramuntana, el que justament va inspirar a Miquel Costa i Llobera.