dilluns, 4 de juny del 2012

L'encís de la 'Costa Brava'

Aquest cap de setmana, tot just finalitzat, estava previst anar a Tarragona per a celebrar el final de temporada del curs de ball de saló, amb els professors de l’escola i altres parelles que, com nosaltres, estan aprenent la bella pràctica de la dansa.

Al final, però, i per diverses circumstàncies la sortida va quedar anul·lada a darrera hora i, en conseqüència, el cap de setmana restava lliure.

Arrel d’això i també pel fet de coincidir amb el nostre aniversari de casament, ens acostem ja a les ‘noces de robí’, vam decidir gastar-nos el regal d’un cap de setmana que, fa poc temps, havia aconseguit amb la participació en un concurs radiofònic, tot anant a Palamós i l’Estartit.

De fer-se, no sé com s'hauria desenvolupat la sortida a Tarragona, jo suposo que molt bé, però el que si que puc afirmar és que aquest cap de setmana ha resultat un ‘10’ en la seva totalitat.


Aquí teniu un petit resum del que ha donat de si aquest dia i mig tan ben aprofitat.

Territori .-

Ambdues poblacions estan ubicades al cor de la ‘Costa Brava’ i a la comarca del Baix Empordà, amb boniques platges i antics ports farcits d’històries marineres.

De Palamós podem destacar-ne el seu imponent passeig marítim i tota la zona del port, plena de carrerons petits i places a diferents nivells amb el campanar de l’església de Santa Maria que sobresurt per damunt de tot.

Pel que fa a l’Estartit, té tres fronts inseparables de la vila, el marítim amb les illes Medes, el muntanyós amb el massís del Montgrí i el fluvial amb el riu Ter, trilogia que compon el ‘Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter’, reserva natural de fauna, flora i tresors marins d’incalculable bellesa.

El massís del Montgrí té alguns cims d’una alçada al voltant dels 310 metres i en destaca el cim del Montgrí amb el bonic castell del mateix nom.

Les Illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees, format per set illots i algun escull. Les restes de naufragis que s’hi han trobat evidencien que les illes foren transitades per l’home des de fa molt de temps i van ser sovint una base dels pirates per a les seves incursions a la costa. Actualment es pot afirmar que és el veritable paradís dels submarinistes.

I, finalment, del Baix Ter en destaca la ‘Gola del Ter’, nom donat al delta i els aiguamolls que formen la desembocadura d’aquest riu al mar.

Gastronomia .-

La gastronomia d’aquesta zona destaca per la gran quantitat d’especialitats en productes de la mar. El dissabte, a l'hora de dinar i acompanyats d'uns amics, vam poder degustar un arròs mariner a Palamós, concretament al restaurant ‘La Salinera’, un dels més antics i destacats de la zona del port. En aquestes dates, la majoria d’establiments de la vila ofereixen el ‘menú de la gamba’, crustaci capturat en zones properes. I per sopar, el plat fort, de primer un petit pica-pica amb ‘anxoves de l’Escala’ i, després, una graellada de peix i marisc al restaurant ‘Cal Tet’, el millor restaurant de l’Estartit. Per a llepar-se els dits!

Havaneres .-

No es pot fer un resum de la Costa Brava sense parlar de les havaneres, gènere musical dels denominats d’anada i tornada, que té el seu origen durant el segle XIX en els ‘indianos’, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d’aquella terra.


El dissabte, després de sopar a ‘Cal Tet’, vam entrar a la ‘taverna de Can Bernat’, cridats per les belles notes de les havaneres que sortien del seu interior i, fins a les 2 de la matinada, vàrem gaudir d’un bon grapat de cançons corejades moltes d’elles pel públic assistent.


Una de les havaneres més boniques que vam poder escoltar i cantar es titula ‘Mare vull ser pescador’ i diu així :

A un poble de pescadors
entre el mar i la muntanya
una mare al seu fill
l’inculca que fóra frare.
A dalt d’un vell monestir
un jove amb hàbit de frare
tot contemplant el blau mar
així a sa mare li parla :
Mare, vull ser pescador,
no m'ho privis, dolça mare.
Ja sé amb quanta buidor
et deixa la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare, vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.
A un poble de pescadors
davant la verge del Carme
prega una mare amb fervor
veient la mar abrivada.
Prega que torni el seu fill
que marxa amb la mar en calma
i mentre resa plorant
en aquell precís instant
torna el fill i així li parla:
Mare, vull ser pescador.


La cantada no va finalitzar fins que tots plegats, mocadors en mà, vam cantar les clàssiques ‘La bella Lola’ i ‘El meu avi’.   Fantàstic!




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.