Durant la dècada de 1940, amb l’arribada
de nombrosos immigrants d’Andalusia i Extremadura, a Sabadell van aparèixer
algunes coves excavades als marges del Ripoll, bàsicament als voltants de Sant
Oleguer, on hi habitaven famílies senceres en condicions molt precàries.
Sovint només ingressaven el que
cobrava un membre de la família i els sous, en aquella època, eren realment
molt baixos. En aquella situació les coves, malgrat tot, representaven una
solució per a ells.
Les coves, generalment, tenien dus
cavitats d’uns 6 o 7 metres quadrats cadascuna d’elles, una servia com a
dormitori i l’altra feia les funcions de cuina. A expenses de la climatologia i
del tot insalubres, la seva habitabilitat era realment molt penosa.
Un cop instaurat aquest sistema de
vida va existir, fins i tot, un sistema de cobrament de ‘traspàs’ quan una família deixava la cova a una altra. En alguns
casos aquest cobrament de diners podia arribar fins a les 3.000 pessetes.
A principis dels anys 50, alguns
empresaris de Sabadell, entre ells l’alcalde franquista Josep Maria Marcet i
Coll, construeixen vivendes per als seus treballadors, Josep Maria Marcet
construeix les cases de 'Can Marcet' l’any 1953 i posteriorment, el 1957, Josep
Garcia Planas funda el barri de cases de 'La Nostra Llar' a Sant Oleguer, tot això amb un
intent de netejar la imatge de la manca real de vivenda a la ciutat.
Aquestes actuacions, però, no van
resoldre el problema de les coves i a la mateixa dècada dels anys 50, l’ajuntament
de Sabadell empès pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo, va construir
el barri d’habitatges socials de Campoamor, on hi van anar a viure molts dels
ocupants de les coves de Sant Oleguer que, poc a poc, es van anar buidant.
Aquí podeu veure les reses
visitables d’algunes d’aquestes coves que encara es poden veure als marges del
Ripoll per la zona de Sant Oleguer.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.