La comunicació entre persones

Quan parlem de comunicació entre persones,  sovint,  només pensem en la via del llenguatge, com si aquesta fos l’única manera de dir-nos coses els uns als altres,  però no és així,  el  cert és que aquesta comunicació es pot dur a terme de moltes altres maneres i,  gairebé  sempre, aquestes formes prenen més força i intensitat que tot un reguitzell de mots, per més ric i bonic que sigui el vocabulari.

I si no, penseu per un instant en la força i l’expressió que transmet una mirada, els sentiments i matisos que en ella hi podem albirar, la complicitat, la tristor, l’alegria i també, en alguns casos, la llunyania i la indiferència.

O la comunicació molt més directa mitjançant el tacte, amb totes les seves variants, una encaixada de mans en un retrobament o comiat, l’abraçada amb una persona propera, un simple copet d’ànim a l’esquena o, el que jo entenc com a màxima expressió comunicativa, un petó d’amistat o d’amor.

Tanmateix, els silencis són comunicació, perquè no, sobretot en moments en que tot està dit i les paraules són sobreres, imagineu la situació, dues persones que s’estimen i, agafades de la mà, passegen tranquil·lament sota el mantell dels estels, amb la mirada en tenen prou i mitjançant una intensa besada es comuniquen el seu amor. És evident que en aquesta hipotètica escena no es troben a faltar les paraules.